La llibertat i el principi del dany de John Stuart Mill
La llibertat i la llei segons Mill
Mill hi exposa que quan la sanció interna dels individus (el sentiment moral) no és suficient per controlar la seva conducta, la societat pot recórrer a la pressió de l'opinió pública i a la força de la llei. Ara bé, considera que aquesta limitació de la llibertat individual cal que estigui acotada.
El principi del dany
El principi proposat per Mill per limitar aquesta constricció de la llibertat individual és el principi del dany: la societat només pot limitar la llibertat d'un individu per protegir-se ella mateixa, per evitar que aquest individu “faci mal als altres”. Només en aquest cas és admissible la invasió de la llibertat individual.
És a dir, l'única part de la conducta de cadascú per la qual hom és responsable davant de la societat és la que es remet als altres. En la part que l'incumbeix merament a ell, la seva independència és absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l'individu és sobirà.
Què cal entendre per “fer mal als altres”?
Mill ho entén en el sentit de perjudicar els drets dels altres, bàsicament:
- El dret a la vida.
- El dret a la propietat.
Mentre l'acció d'un individu no posi en perill aquests drets en la resta de gent, l'acció en qüestió ha de ser permesa. El principi del dany no nega la bondat de provar de persuadir el qui veiem que es perjudica a si mateix; l'únic que estableix és que no podem coaccionar-lo ni castigar-lo de cap manera.
Individualitat i opinió pública
En el cas de les molèsties causades per l'acció d'un individu, cal advertir obertament aquest individu del seu caràcter molest, però en cap cas oprimir la seva individualitat. Les ofenses sovint no representen perjudicis vers els drets de les persones. Ja patirà prou les conseqüències del seu comportament, ja que la gent l'evitarà, però no és just que sigui perseguit per la llei.
Fins i tot el que sembla immoral a l'opinió pública dominant haurà de ser permès si la persona que ho fa no perjudica ningú fora d'ell mateix. Pot patir la "condemna" de l'opinió pública, però no pas la de la llei. L'àmbit del dret és, així doncs, més estret que el de la moral.
El paper de l'Estat
Com a conseqüència de l'exposat, Mill creu que el paper de l'Estat consisteix a imposar (amb sancions externes) normes que afavoreixin la màxima felicitat; tot i que, prioritàriament, defensarà la llibertat de l'individu.