Llocs Emblemàtics i Personatges Històrics: Un Recorregut

Art i humanitats12 de febr. 20253,51 KB

Lacoont i els seus fills

Els autors varen ser Agesandre, Polidor i Atenodor de l'escola de Rodes. Aquesta escultura es va dur a terme al segle I a.C., és a dir, ens trobem a l'última etapa de l'escultura clàssica grega, el període conegut com a Hel·lenisme. Actualment està exposada als Museus Vaticans de Roma. Va ser descoberta l'any 1506 pel papa Juli II, que la va enviar als seus col·laboradors Miquel Àngel i Giuliano da Sangallo. Escultura feta de bronze i la rèplica és de marbre blanc. Té una altura de 2,45 m. Quan es va trobar aquesta obra, faltaven els braços drets de Lacoont i un dels fills, també la mà dreta de l'altre fill i algunes parts de la serp. Agostini Cornacchini va restaurar l'obra.

Basílica de Sant Marc

És la principal església de Venècia. Una primera església es va aixecar en aquest lloc el 829 per allotjar dignament el cos de sant Marc (evangelista), les relíquies del qual havien estat portades, segons sembla, d'Alexandria. A més de la devoció al cos del sant, la basílica estava estretament vinculada a l'autoritat dels duxs. Aquella primitiva església va acabar incendiada el 976 i refeta amb rapidesa. La devoció a les relíquies havia popularitzat el lloc; aquest fet, juntament amb l'augment de la potència econòmica de Venècia, va permetre, el 1063, l'inici de la construcció de la basílica actual. Deu anys després ja era acabada. Planta central de creu grega i cinc grans cúpules. Va ser construïda per Domenico i Contarini. És una barreja de diferents estils: romànic, bizantí i gòtic. Els materials van ser ciment, heretat de l'art romànic, i pedra tallada.

La Inquisició Anglesa

El Pont dels Sospirs

El Pont dels Sospirs és una estructura construïda l’any 1600 per l’arquitecte Antonio da Ponte. Està ubicada a Venècia i uneix el Palau Ducal de Venècia amb l’antiga presó de la Inquisició. Està feta de pedra calcària i té unes dimensions d’11 metres de longitud. L'objectiu de la seva construcció era unir les dependències legals del Palau Ducal amb les estretes i fosques cel·les de la Nova Presó de la Sereníssima, edificada entre els segles XVI i XVII. Per evitar la fugida de qualsevol pres, el pont es va construir de manera que comptés amb dos estrets passadissos. Així i tot, algun condemnat va aconseguir fugir, com Giacomo Casanova. Segons explica la llegenda més estesa, els habitants de Venècia escoltaven els sospirs dels presos que creuaven el pont per anar de tribunal a la presó després d'escoltar la seva sentència. Era, així mateix, l'última vegada que els presos veien la llum del dia i la bellesa de la ciutat. Tot i que la culpa de que el pont es digués així va ser d’un poeta anglès, Lord Byron, que en una de les seves obres li va posar aquest nom. Existeixen més ponts dels Sospirs en altres parts del món, com a Cambridge, Oxford i a Lima.

Jacques de Molay

Va néixer a Borgonya entre el 1240 i 1244. Va ser un noble francès, l'últim Gran Mestre del Temple. Després de la caiguda d'Acre, els templers es van replegar a Xipre on van enderrocar el castell dels templers. A la primavera del 1292, Thibaud Gaudin morí prematurament i llavors van escollir Jacques de Molay com a nou gran mestre, el vint-i-tresè. Va organitzar campanyes militars per expulsar els musulmans de la Terra Santa. A París va ser acusat d'heretgia, encara que les acusacions no es van prendre seriosament, el procés va tirar endavant mitjançant la tortura. Va morir el 18 de març del 1314.

Descarregar

PDF Word HTML