Localització i evolució de la indústria a Espanya: de 1975 a la globalització

Localització industrial fins al 1975

Els factors que atreien la indústria eren socials (classe empresarial organitzada, mà d'obra barata, existència de crèdit, etc.) i espacials (proximitat de les matèries primeres, energia, mercat, infraestructures i indústria complementària). La distribució territorial presenta 4 grans nuclis:

• Catalunya: indústria tèxtil, maquinària, química i automòbil.
• País Basc: indústria siderúrgica.
• Astúries: indústria extractiva i siderúrgica.
• Madrid: producció de béns de consum.

A partir de 1959 es crearen els Pols de Desenvolupament (Saragossa, Burgos, Vigo, Sevilla, etc.). Tanmateix, es va mantenir un fort desequilibri industrial entre regions, tot i que hi hagué ciutats que van arrencar com Valladolid (Renault).

Indústria espanyola entre 1975 i 1985

A partir del 1974, l'economia mundial entrà en crisi per la gran inflació, l'atur, la disminució del benefici i la crisi mundial del model fordista. Hi van haver tres motius principals:

• Cada cop es necessitava més mà d'obra i els treballadors demanaven millors condicions de treball i de salaris, fet que suposava menys beneficis.
• La crisi energètica (OPEP, 1973) va provocar un gran augment del preu del petroli, que encaria els productes i reduïa la producció.
• La competència dels nous països industrialitzats produïa a menor preu.

La crisi industrial a Espanya fou molt més greu perquè s'hi sumaven tres factors: la crisi mundial, una situació industrial deficitària (retard tecnològic, importació, estructura poc competitiva, consum excessiu d'energia, dependència econòmica de l'exterior) i la crisi política del final del franquisme.

Les conseqüències d'aquesta crisi van ser: inflació galopant (preu del petroli i productes industrials), caiguda de la demanda interior i exterior i un gran augment de l'atur.

La reestructuració de la indústria espanyola

A principis dels anys 80 es crea l'Institut de la Petita i Mitjana Empresa Industrial per donar crèdits a les empreses. La gran reforma industrial arribà amb el Decret-llei de Reconversió Industrial de 1981 i la Llei de Reconversió i Reindustrialització de 1984. Les mesures més importants foren:

• Reconversió dels sectors productius (siderúrgia, drassanes i automobilisme).
• Eliminació d'empreses amb poca demanda (tèxtil, calçat).
• Foment de l'explotació del carbó i de les hidroelèctriques.
• Jubilacions anticipades.
• Creació de les ZUR (Zones Urgents de Reindustrialització).

Es pretenia potenciar nous sectors industrials més competitius i tecnològicament avançats, i oferir avantatges fiscals a les empreses que s'instal·laven en aquestes zones. Tanmateix, això va consolidar les àrees industrials ja existents i va mantenir els desequilibris territorials.

Canvi tecnològic i científic

El gran canvi es produeix a partir dels anys 70. El 1948 s'inventa el transistor, cada cop més petit. El primer microprocessador (1971) donà pas als microordinadors, que substituïren els grans ordinadors. Es crea un nou sector industrial més important: l'electrònica i la informàtica, i els ordinadors són imprescindibles per a la major part de les empreses.

Les noves tecnologies i la telemàtica han suposat el naixement d'un nou sector industrial i una revolució dels sistemes de producció per diversos motius:

• Automatització dels processos productius gràcies als robots.
• Control de l'evolució de les empreses des de qualsevol lloc del món.
• Facilitat per a la fragmentació dels processos productius i la seva dispersió geogràfica.
• Detecció instantània de l'evolució de la demanda, i així es pot reajustar la producció de seguida.
• Comunicació en temps real entre els establiments i la seu central de l'empresa.

Organització de les empreses i de la producció

El capital industrial es concentra i s'internacionalitza gràcies a les fusions d'empreses, formant-se un entramat de grans empreses multinacionals que tenen tot el món com a mercat.

La fragmentació i la dispersió de la producció: el procés productiu es fragmenta i es disperseix, la qual cosa suposa la desconcentració de la producció i dels obrers. Les multinacionals divideixen la producció en diferents establiments situats en diferents països, especialitzats en la fabricació de components o de models específics. Així, les empreses externalitzen operacions i subcontracten a altres empreses.

La diversificació de la producció: hi ha grans empreses que venen els mateixos productes estandarditzats. Altres empreses tecnològicament molt avançades tenen una producció flexible, canvien els productes en funció de la demanda, ja que disposen de centres de mecanitzat que canvien el producte reprogramant l'ordinador, i així eviten l'emmagatzematge i l'existència de grans estocs.

Conseqüències de la incorporació de nous estats a la UE

L'entrada d'Espanya a la Unió Europea afecta el país de diverses maneres: està més a prop del gran eix industrial europeu, les inversions de capital van a l'estranger, la seva mà d'obra és més barata, té més productivitat i té una alta qualificació tecnològica. Un dels sectors més afectats és la fabricació d'automòbils, ja que és un sector dominat per empreses de capital estranger.

Espais industrials espanyols en un món globalitzat

La indústria espanyola està incorporada a la globalització mundial i cada cop es dona més la concentració de capital i de decisió en poques empreses multinacionals més poderoses, de manera que l'economia estatal es redueix. Un gran nombre de decisions es prenen fora d'Espanya perquè no és una gran potència econòmica mundial.

La globalització i la deslocalització: en una economia globalitzada com l'actual, les empreses busquen la màxima competitivitat per tal d'augmentar els beneficis, mitjançant la deslocalització per: rehuir costos laborals, millorar les condicions fiscals i millorar les condicions tècniques. Actualment, moltes indústries han deslocalitzat part de la producció. Per exemple, el disseny es fa a Espanya i les fàbriques que necessiten mà d'obra barata es troben als països en desenvolupament del nord d'Àfrica.

Tot això provoca un augment de la taxa d'atur i la pèrdua de llocs de treball del sector secundari. Els governs intenten aturar la deslocalització oferint ajuts per evitar l'augment de l'atur.