Locke: Crítica a l'Innatism i Empirisme
Resum de les Idees Principals del Text de Locke
El text de Locke argumenta en contra de l'existència de principis innats. Ho fa de dues maneres principals:
- Primer, refuta l'argument que l'assentiment universal prova l'existència de principis innats. Locke sosté que l'assentiment general es pot explicar sense recórrer a principis innats.
- Segon, argumenta que si existissin principis innats, haurien de ser universals, però Locke afirma que no hi ha principis universals, ja que ni els nens ni les persones amb discapacitat intel·lectual coneixen alguns dels suposats principis universals.
Locke defineix "principis pràctics" com a regles que guien l'acció, i "inherent a l'ànima" com quelcom que l'ànima posseeix intrínsecament i que no pot perdre.
Anàlisi Dels Arguments de Locke Contra l'Innatism
Locke refuta la noció de principis innats, és a dir, principis que la ment posseeix des del naixement. Presenta diversos arguments en contra d'aquesta idea a l'Assaig sobre l'enteniment humà (Llibre I, capítol I, seccions 2 a 5):
Refutació de l'Argument de l'Assentiment Universal
L'argument principal a favor de l'innatisme es basa en la premissa que hi ha principis que tothom accepta, i conclou que això demostra que hi ha principis innats. Locke objecta que aquesta conclusió no és vàlida. Del fet que tothom estigui d'acord amb un principi no es pot deduir que sigui innat. Pot haver-hi altres raons per a l'assentiment universal, com ara l'experiència compartida o l'educació.
Argument Contra l'Existència de Principis Universals
Locke argumenta que si existissin principis innats, aquests haurien de ser universals. No obstant això, afirma que no hi ha cap principi universal. Els nens petits i les persones amb discapacitats intel·lectuals no coneixen alguns dels candidats més evidents a ser principis universals, com ara els principis lògics bàsics.
Resposta a la Defensa de l'Innatism
Alguns defensors de l'innatisme podrien argumentar que els principis són innats, però que la ment necessita temps per reconèixer-los. Locke refuta aquesta objecció argumentant que, si això fos cert, no hi hauria cap diferència entre els principis innats i qualsevol altre principi vertader que una persona pogués aprendre al llarg de la seva vida. Aquesta postura faria que la noció de principis innats fos trivial i sense significat.
Comparació entre Locke i Descartes
Locke, com Descartes, creu que el coneixement veritable es basa en allò que es percep de manera clara i distinta. No obstant això, difereixen en el paper de les sensacions. Descartes considera que les sensacions són dubtoses i no ofereixen una garantia suficient de veritat. En canvi, per a Locke, les sensacions són la font del nostre coneixement, el primer origen dels continguts de la nostra ment.
Qualitats Primàries i Secundàries
Locke manté la distinció moderna entre qualitats primàries i secundàries de la matèria. Igual que Descartes, considera que les qualitats primàries són aquelles inherents als cossos i independents de l'observador (objectives), com ara la forma, la mida i el moviment. Les qualitats secundàries, en canvi, són subjectives, ja que depenen de la percepció del subjecte, com ara el color, el gust i l'olor.