Locke i el Liberalisme Polític: Drets, Pacte i Estat
Locke - Política
Locke, filòsof del segle XVII i màxima expressió de l'empirisme, creia en el liberalisme polític per sobre de l'absolutisme que regnava en la major part de països europeus.
La teoria política de Locke es troba en oposició a l'absolutisme de Hobbes. Per a Locke, l'origen i la legitimació de l'Estat són fruit d'un pacte entre individus que formen la societat. La convivència en societat no s'entén si no hi ha un consentiment per part dels seus membres. Aquest contracte no comporta la renúncia dels drets personals ni la justificació de l'absolutisme. Locke pretén justificar la legitimitat dels drets personals. En altres paraules, la submissió al poder polític en cap cas no pot significar una renúncia als drets individuals. L'estat se subordina als interessos individuals. Per a Locke, el contracte social es concreta així:
- L'estat de naturalesa: Per a Locke, en aquest estat, a més de gaudir de la llibertat i la igualtat, els homes posseeixen drets naturals pel simple fet de pertànyer a l'espècie humana. Els drets són el dret a la llibertat, el dret a la vida i el dret a la propietat. Però, tenir dret a això no significa que tots els drets es respectin ja que, en l'estat de naturalesa, no hi ha cap poder que tingui prou força com per a fer-los respectar. D'aquí surt:
- El pacte: Amb la intenció de garantir el compliment d'aquests drets, els homes pacten la seva incorporació a la societat i la creació de l'autoritat. Quan els homes decideixen constituir la societat, no renuncien als seus drets donant-los al sobirà, sinó que els atorguen als governants perquè els protegeixin. Arran d'això, sorgeix:
-L'estat liberal: D'aquest pacte sorgeix l'estat. El poder de l'Estat no és absolut sinó representatiu. En altres paraules, els governants estan al servei dels individus, ja que aquests renuncien a part de la seva llibertat perquè l'autoritat protegeixi els seus drets. En cas que el sobirà no compleixi la funció per a la qual ha estat escollit, el poble tindrà dret a la insurrecció i al trencament del pacte.
Per a Locke, un dels punts clau per tal d'evitar l'absolutisme reial és la divisió de poders. El poder no es pot concentrar en unes úniques mans, perquè aquest seria el camí més ràpid per a la corrupció i l'absolutisme. Locke sostindrà que en qualsevol sistema polític es poden distingir tres tipus de poder: el legislatiu, en el que el Parlament elabora les lleis, l'executiu, en el que el monarca aplica les lleis i sanciona l'incompliment, i el federatiu, en el que s'estableixen les aliances i el seu trencament.