Lògica i Mètode Científic: Inducció, Deducció i Falsacionisme
Inducció: El Procés de Generalització
La inducció és un procés lògic que segueix els següents passos:
- Identificació: Trobar una qualitat o propietat en un element o objecte.
- Repetició: Repetir aquesta operació diverses vegades (X vegades).
- Generalització: Agrupar elements o objectes amb la mateixa propietat en una sola categoria o conjunt.
- Atribució: Atribuir la propietat identificada en els objectes o elements al conjunt complet.
Deducció: De la Generalitat a l'Específic
La deducció és un procés lògic que es desenvolupa així:
- Atribució: A tot un conjunt se li atribueix una propietat.
- Inclusió: S'identifica un element com a pertanyent a aquest conjunt.
- Transferència: S'atribueix a aquest element la propietat identificada en el conjunt.
Què és una Inferència?
Una inferència és un procés mental que expressa les dues formes lògiques (correctes, segures, "certes") de funcionar del pensament. N'hi ha dos tipus principals:
- Inferències Inductives
- Inferències Deductives
La Premissa en Lògica
Una premissa és una proposició (frase, enunciat) que forma part d'una inferència. Aquesta afirma o nega alguna cosa sobre la realitat o una part d'aquesta. Les premisses tenen sempre un possible doble valor de veritat: Verdaderes o Falses.
La Conclusió: Resultat d'una Inferència
Una conclusió és un tipus d'enunciat que és el resultat d'una inferència. Per això, el seu valor de veritat depèn tant del valor de veritat de les premisses com de la correcció o incorrecció de la inferència mateixa.
El Valor de Veritat en Inferències Lògiques
El valor de veritat de les inferències lògiques està condicionat de tal manera que, en el resultat de les deduccions, és absolut, mentre que en les induccions és probable, ja que aquestes són el resultat d'un procés de generalització.
Cal tenir en compte que tota deducció comença amb el resultat d'una inducció, és a dir, un coneixement "probable". Aquest fet paradoxal ha fet que alguns filòsofs (com K. Popper) s'hagin plantejat la validesa de la seva aplicació al mètode científic, que tradicionalment es descriu en fases com:
- Observació: Basada en els sentits (inducció).
- Hipòtesi i Predicció: Raonament i deducció.
- Comprovació:
- Predicció (sentits).
- Repetició (X vegades).
- Validació de la hipòtesi (Veritat/Fals).
La Teoria del Falsacionisme de Karl Popper
Aquesta és la teoria epistemològica proposada per Karl Popper (filòsof austríac del segle XX), que sosté que cal substituir, en el tercer moment del mètode científic, l'intent de verificació per l'intent de falsació.
D'aquesta manera, sí que estaríem usant correctament la inducció en traspassar amb total seguretat el valor de veritat de la predicció a la hipòtesi. Els diversos grups i equips d'investigadors no només haurien de demostrar la veritat de les seves descobertes, sinó intentar falsar-les, doncs si no ho fan, els altres científics ho faran.
Amb això, s'introdueix en la metodologia científica l'esperit del capitalisme i del darwinisme: la lluita i la competència per assolir uns objectius del tot necessaris per al progrés del coneixement.