Malalties Infeccioses: Diagnòstic i Immunoteràpia
Mononucleosi Infecciosa
La mononucleosi infecciosa és una malaltia benigna produïda pel virus d'Epstein-Barr (VEB). Cursa amb neutropènia i limfopènia, amb limfòcits atípics en la fórmula leucocitària.
Diagnòstic de Laboratori
El diagnòstic de laboratori es realitza mitjançant:
- Tècnica de Paul-Bunnell: Es detecten anticossos heteròfils en el plasma del pacient, els quals aglutinen in vitro els hematies de xai.
- ELISA: Es detecta IgM contra antígens del VEB.
Salmonel·losi
La salmonel·losi és una infecció per via oral produïda per bacteris del gènere Salmonella. La febre tifoide n'és una manifestació.
Diagnòstic Serològic
Tècnica de Widal: És una prova d'aglutinació que utilitza bacteris inactius i tenyits per detectar diferents tipus d'antígens. Els antígens més importants són:
- Antigen O (somàtic): Es troba a la càpsula.
- Antigen H (flagel·lar): Es troba als flagels.
Els primers anticossos que apareixen són contra l'antigen O (infeccions recents) i, posteriorment, contra l'antigen H (infeccions més llunyanes, a partir dels 15 dies de febre). Títols superiors a 1/80 es consideren significatius. Cal tenir en compte si el pacient està vacunat contra la febre tifoide o si pren antibiòtics, ja que el títol pot ser més baix.
Brucel·losi
La brucel·losi és una infecció febril produïda pel bacteri Brucella abortus. La infecció es produeix per la ingestió d'aliments en mal estat. Pot deixar seqüeles com ara incapacitat de moviment.
Diagnòstic de Laboratori
S'utilitzen bacteris Brucella inactivats, la tècnica de Widal o la tècnica de Rosa de Bengala.
Infecció per Estreptococ
La febre reumàtica és una complicació de la infecció per Streptococcus.
Diagnòstic de les Rickèttsiosis
La transmissió de les rickèttsiosis es produeix per artròpodes.
Diagnòstic de Laboratori
Prova de Weil-Felix: S'utilitzen bacteris del gènere Proteus.
Virus
Diagnòstic de Laboratori
Es realitza mitjançant proves de PCR, ELISA o immunofluorescència. A causa de les variacions antigèniques i els serotipus, així com la dificultat de cultivar alguns virus, l'anàlisi se centra en la detecció d'ADN o ARN viral.
Immunoteràpia
La immunoteràpia comprèn les teràpies de les malalties relacionades amb el sistema immunològic, utilitzant substàncies biològiques que l'afecten.
Immunoteràpia Activa (Biològica)
- Triga un cert temps a fer efecte.
- És més duradora en el temps.
- S'utilitza més per prevenir que per curar.
- S'utilitzen adjuvants en les vacunes.
- Tipus de vacunes:
- Microorganismes inactivats per calor o substàncies químiques.
- Subunitats de microorganismes (proteïnes o toxoides).
Immunoteràpia Passiva
- Té un efecte més immediat.
- La durada de la dosi és més curta.
- S'utilitza per curar quan la malaltia està desenvolupada.
- Exemples: alfa-globulines antiràbiques o tetàniques, anticossos monoclonals.
Immunoteràpia Farmacològica
S'utilitza per regular el sistema immunitari.
Immunosupressors
Suprimeixen o disminueixen la resposta immunitària. S'utilitzen en trasplantaments, algunes sensibilitats o al·lèrgies. Exemples: corticoides, ciclosporina A, ciclofosfamida.
Immunopotenciadors o Immunoestimulants
Augmenten la resposta immunitària. S'utilitzen en càncer, infeccions i immunodeficiències. Exemples: timosina, levamisol.