La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925): Obra i Llegat
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Canalejas havia fet la llei de les mancomunitats. Aquesta llei deia que les províncies que ho desitgessin podien agrupar les seves diputacions. A tot l'estat espanyol només es van mancomunar les quatre províncies de Catalunya. Es va fer l'any 1914 quan va néixer la Mancomunitat de Catalunya, on les 4 diputacions treballaven conjuntament. Només era una entitat administrativa, una demanda dels partits catalanistes, sobretot la Lliga. El primer president de la Mancomunitat va ser Prat de la Riba. Quan va morir, el va succeir Domènech i Muntaner. La Mancomunitat va acabar l'any 1925.
Però l'any 1923, Primo de Rivera va signar el decret de dissolució de la Mancomunitat, va donar el cop d'estat i va posar com a president de la Mancomunitat un anticatalanista, que va fer que deixés de funcionar. Al 1925 es va suprimir la Mancomunitat. La Mancomunitat va fer una tasca important amb pocs recursos, només amb els diners de les 4 províncies. La seva tasca o obra es pot separar en:
Obra d'Infraestructures
Connectar el territori, comunicar tota Catalunya, va fer moltes carreteres. Van intentar posar un telègraf i un telèfon a cada poble. Van potenciar la creació de cooperatives agrícoles (ex: fàbrica de la llum).
Tasca d'Educació i Cultura / Dinamització Econòmica
Van invertir molt per omplir el buit en ensenyament que deixava l'estat. Hi havia un únic ensenyament primari bàsic. Després, l'ensenyament secundari adreçat a estudis universitaris posteriors. La Mancomunitat crea vàries escoles (agrícoles, cooperatives, industrials). Per exemple, crea a Barcelona l'Escola de Treball, un centre d'oficis per a la indústria. També creen escoles d'infermeria i d'administració. La llengua que s'utilitzava era el català. Potencien en economia les comarques en el desenvolupament. S'havia creat l'IEC i la Mancomunitat li dona impuls, es crea el mètode Montessori, fan biblioteques, restauren monuments i comencen excavacions. Salven pintures romàniques.
Salven el patrimoni romànic dels Pirineus i ho traslladen al Museu d'Art Nacional de Catalunya a Barcelona perquè perillava. La Mancomunitat fa una bona gestió fins al seu final amb els seus escassos recursos.
Cap a 1918, la Lliga i la Mancomunitat comencen una campanya per l'autonomia de Catalunya, elaboren un estatut que presenten al 1919 a Madrid. A Catalunya esclata la vaga de la Canadenca i esclata el pistolerisme. Abandonen la campanya per l'autonomia.