La Mancomunitat de Catalunya: Història i Llegat
La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu d'autogovern que va tenir Catalunya.
Formació
Els antecedents de la formació de la Mancomunitat s'han de buscar en la tasca realitzada per les institucions, els ajuntaments i les diputacions catalanes en mans de la Lliga Regionalista i en defensa del catalanisme. Així va ser com la Diputació de Barcelona, dirigida per Enric Prat de la Riba, va posar en marxa un programa de mesures com:
- Impulsar i difondre la llengua i la cultura catalana, amb la creació de l'Institut d'Estudis Catalans.
- Millorar les infraestructures.
- Modernitzar el sistema educatiu.
A més, el 1911 va donar suport a les altres diputacions de Catalunya per iniciar la idea de mancomunar-se i presentar un projecte comú al govern liberal de Canalejas a Madrid, que va ser aprovat el 1912. El procés es va aturar perquè els liberals no es posaven d'acord i el seu líder va ser assassinat. Finalment, el govern conservador de Dato va concedir-la el 1913.
Constitució
La Mancomunitat es va constituir finalment el 6 d'abril de 1914. Estava formada per dos òrgans: el president i una assemblea de vuit persones. La comunitat va desenvolupar les funcions que fins al moment tenien les diputacions provincials (no es van donar noves competències des del govern central).
Obra de la Mancomunitat
Les accions de la Mancomunitat van continuar la línia iniciada per la Lliga Regionalista des de la Diputació de Barcelona, destacant dos eixos principals:
1. Desenvolupament econòmic
- Extensió i millora dels serveis bàsics: ferrocarrils, carreteres, telègrafs i telèfons.
- Pla d'acció agrària: per modernitzar les formes de producció i incrementar la productivitat en l'agricultura i la ramaderia mitjançant la creació d'escoles de tècnics agraris i cooperatives.
2. Desenvolupament de la cultura i la llengua catalana
- Impuls de l'ensenyament: sobretot el professional (Escola del Treball, Escola de Bibliotecaris, Escola d'Infermeres) i la renovació pedagògica.
- Creació de biblioteques populars.
- Creació, per part de l'Institut d'Estudis Catalans, d'un diccionari en llengua catalana.
- Divulgació i protecció del patrimoni cultural.