Manuel Antonio: vida, obra i vanguardisme de l'autor galego

Manuel Antonio, poeta vanguardista de la literatura gallega

Manuel Antonio és el poeta més interessant i original de la literatura gallega de preguerra. La seva obra, sense concessions al lector tradicional, representa la mostra més acabada i coherent d'actitud creativa vanguardista de les nostres lletres. Deutora —entre altres «ismes»— del futurisme, del creacionisme i del cubisme, transcendeix els límits del món cultural gallec contemporani i assoleix una dimensió universal. Manuel Antonio mantindrà al llarg de la seva breu vida una actitud crítica i inconformista, tant en l'àmbit social com en l'artístic.

El 1922, juntament amb l'artista gràfic Álvaro Cebreiro, signa el Máis alá, l'únic manifest vanguardista gallec de l'època, en el qual, per primera vegada, es llança una mirada crítica sobre la història de la nostra literatura des de dins i amb un afany progressiu. És el primer autor notable que reivindicarà el monolingüisme per als escriptors gallecs.

Obra poètica

Primers poemaris

Els primers poemaris, que no veurien la llum fins al 1972, corresponen a un període de formació i aprenentatge del poeta:

• Con anacos do meu interior (1920-22)
• Foulas (1922-25): hi conviuen elements tradicionals (mètrica, rima, tropes...) amb recursos més innovadors (ús expressiu dels recursos tipogràfics, caligrames...), prova de l'assimilació dels processos creatius i de l'estètica vanguardista que el poeta estava desenvolupant.
• Sempre e mais dispois (1923): poema llarg de caràcter narratiu que es pot incloure dins la línia paisatgística tradicional.

De catro a catro (1928)

Amb aquesta obra assoleix el seu cim creatiu, tot i que va passar gairebé inadvertida per a la crítica de la seva època, potser precisament per la seva modernitat. Les característiques més rellevants de l'obra són:

• Poques referències explícites a Galícia. De difícil lectura, interpretació fosca i tendència a l'abstracció.
• Allunyada de les estructures rítmiques tradicionals.
• Posseïdora d'un sorprenent sistema d'imatges poètiques.
• Construïda sobre un model culte de llengua supradialectal.
• Amb un lèxic ple de termes específics de la navegació.

L'obra admet múltiples lectures: des de la més superficial, que la veu com la simple evocació poètica d'una travessia marítima concreta, localitzable biogràficament en la vida de l'autor, fins a altres interpretacions de caràcter filosòfic, metafísic, simbòlic o metaliterari. Segons Arcadio López Casanova, De catro a catro s'emmarca dins la línia simbolista, deutora del creacionisme. Consta de 19 poemes i està concebuda com el diari d'una travessia, des del moment en què el vaixell es fa a la mar («Intencións») fins que retorna al punto de partida («Adeus»). Pel mig hi ha dos poemes («Recalada» i «Navy bar») en què el navili arriba a un port intermedi. Des del primer poema, Manuel Antonio va ofrint una visió del mar i de la travessia, del vaixell i del cel, sobretot nocturn, que esdevenen alegories de la realitat, de l'existència, de l'ésser i del coneixement del món. Construeix un teixit simbòlic i un sistema d'imatges visionàries de línia creacionista i amb influència d'altres ismes, fruit d'un depurat procés de maduració estètica que converteix el poemari en una veritable obra mestra de la literatura gallega contemporània.

Viladomar (1928)

Marca una tercera i definitiva etapa creativa en la qual Manuel Antonio recupera la forma i el to tradicionals de les primeres obres.

Textos en prosa

• Máis alá (1922): provocador manifest estètic i ideològic signat juntament amb Álvaro Cebreiro, que critica el món cultural gallec.
• Prólogo a un libro de poemas que ninguén escribeu (1924): breu text publicat el dia de la festa nacional al diari Galicia, en què exposa les seves intencions, influències i idees sobre el que ha de ser l'art literari, sense abandonar el to crític i irònic.