Anàlisi del poema "Pelegrins" de Màrius Torres: religió, fe i viatge

Anàlisi del poema "Pelegrins" de Màrius Torres

Context i interpretació general

La recerca interior de la divinitat

Es tracta d’un dels poemes més marcadament religiosos de tota l’obra poètica de Màrius Torres. Té com a tema central la impossibilitat d’expressar amb paraules la realitat de Déu, de la qual deriva una religió entesa com a recerca interior de la divinitat.

Religiositat personal i context familiar (1939)

El poema és escrit el 1939 i respon a una religiositat diferent de la catòlica oficial. Cal subratllar que aquesta religiositat, que el poeta va conèixer i va fer evolucionar d’una manera molt personal, prové de l’entorn familiar, adepte a la metapsíquica i de tradició republicana i catalanista.

Aquest entorn va tenir un pes indubtable en la Catalunya autònoma dels anys trenta del segle XX, sobretot mitjançant la figura d’Humbert Torres, metge i polític. Aquesta família es va haver d'exiliar el 1939, en el moment de la victòria franquista.

Estructura: El sonet alexandrí

La tria estròfica del sonet alexandrí es deu a la voluntat de donar claredat i amplitud expressiva, sense renunciar a la contenció de la forma tancada i a la musicalitat de la rima, en un poema en què es tracta un tema essencial per a Màrius Torres.

Anàlisi mètrica i tòpic literari

Es tracta d’un sonet, de versos alexandrins amb cesura 6+6. La rima és consonant i d’art major:

• Rima: ABBA BAAB CCD EED

El tòpic literari corresponent és el d’«homo viator» (l'home viatger).

Interpretació temàtica: Déu, la fe i el viatge

El rebuig dels rituals i la religió tancada

Màrius Torres refusa tot el que implica una religió tancada amb unes normes determinades. Per a ell, el Déu al qual es dirigeix no és al qual s’arriba a través dels rituals.

El contrast entre "Nosaltres" i "Altres Pelegrins"

El poema comença amb una negació. Parla en primera persona del plural i estableix un contrast entre el “nosaltres” (la gent que creu en Déu però no és practicant) i els “altres pelegrins” (tota aquella gent practicant de la religió).

Amb aquesta comparació, s'evidencia que hi ha dues maneres diferents de buscar Déu. El poeta vol arribar a l’essència d’aquest Déu, que és present en l’interior de les persones.

La vida com a trànsit cap a l'existència eterna

La unió plena amb Déu s’aconsegueix a través de la mort. La vida només és un camí per arribar a la mort, i la mort és entesa com una altra existència. Màrius Torres entén la vida com a un trànsit per a la vida eterna.

Nota sobre l'avaluació del contingut

Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts assignats al contingut.