Màrius Torres i el Simbolisme: Poètica i Transcendència
La influència del simbolisme en l'obra de Màrius Torres
Màrius Torres rep influències de Les Fleurs du mal, de Baudelaire, la consolidació de Verlaine, Mallarmé, Rimbaud i, finalment, la instauració com a escola poètica del simbolisme, autors francesos en aquest cas. Segons l'idealisme simbolista, la realitat sensible esdevé el correlat objectiu de l'immaterial, anímic o metafísic; és a dir, tot allò que va més enllà de les raons dels sentits que et porten a la imaginació.
Els poetes simbolistes rebutgen l'idealisme i el naturalisme. El simbolisme el definiríem com l'art evocatiu de les regions profundes i intangibles, que pretén sondejar allò que només resulta accessible per les ressonàncies intuïtives i per les sensacions emotives. És una literatura indirecta: suggereix més que no pas diu. No hi ha ni narració, ni descripció, ni informació; hi ha connotació, misteri i l'aproximació elusiva dels estats d'ànim.
Antídot contra l'imperi de l'escriptura realista-naturalista, hi posa un cert retorn a la genètica romàntica amb una reivindicació de la perfecció formal. També hi ha una bifurcació tècnica i una línia intel·lectualitzada i classista, una orientació experimental deutora de Rimbaud. Pretén tornar al romanticisme, però en aquest cas reivindicant una perfecció simbolista.
Màrius Torres el podríem enquadrar cronològicament dins de la Generació del 36, personalitzat com un postsimbolista transcendent, d'estètica culturalista, influït pels models simbolistes primigenis, sobretot per Baudelaire.
L'evolució vital i poètica al sanatori
Aquesta etapa està relacionada amb l'impuls que fa Màrius Torres: deixa de ser un metge que escriu versos i es transforma en un veritable poeta. Un cop ingressa al sanatori de Puig d'Olena, el poeta expressa més els seus sentiments, referint-se al tema de la mort, ja que conviu amb la seva malaltia i amb la idea d'una possible mort que accepta d'una forma assossegada i estoica.
Destaco el poema Dos àngels a la mort, on expressa els seus sentiments, però de manera lleu; no d'angoixa, sinó com un pas suau, un sentiment d'evasió. Tots els poemes que estan escrits al sanatori es caracteritzen per renunciar a la seva ànima immortal per morir sense patir.