Marxisme, Anarquisme i Luddisme: Moviments Socials del S.XIX
Marxisme
El 1848 hi van haver 2 pensadors, Karl Marx i Friederich Engels, que van publicar el manifest del Partit Comunista. El marxisme defensava la necessitat de destruir l'ordre liberal i el sistema econòmic per crear una nova societat més igualitària. Marx va fer la seva crítica contra el capitalisme, plantejant un ordre social sense classes. La teoria marxista es va recolzar en una anàlisi del passat que s'entenia com a lluita de classes, en un segon lloc s'analitzava l'estat de la societat (ex: plusvàlua) i finalment en tercer lloc proposava superar aquest sistema d'explotació i la societat comunista.
Anarquisme
És un pensament que es va enfrontar al liberalisme i va agrupar diferents propostes d'ideòlegs diferents.
S. XIX, inspirador -> el francès Pierre Joseph Proudhon, que deia que la propietat era un robatori i defensava un sistema social basat en l'ho mutu. Més tard, el rus Mikhail Bakunin (objectiu: destruir l'estat) plantejava que la revolució i la destrucció del capitalisme la farien els pagesos, artesans... i seria el resultat contra l'opressió.
Luddisme
És un moviment reivindicatiu que consisteix en la destrucció de les màquines, les quals els obrers consideren les culpables de la seva situació. Es fan unes revoltes espontànies i violentes. Hi ha una forma de protesta que es coneix com luddisme.
AIT
La van crear el 1864 a LON per formar part d'una mateixa classe social, delegats d'associacions obreres. Es va organitzar en seccions nacionals i tenia un consell dirigit per Marx que establirien els principis bàsics. I més tard van definir un seguit de reivindicacions. L'objectiu era implantar el socialisme mitjançant l'emancipació dels treballadors per conquerir el poder polític.
Condicions laborals, el treball infantil
El treball era esgotador perquè al haver-hi moltes hores de treball el salari que rebien aquests infants no era suficient per alimentar-se i per això era quan hi havia mal salut. També els treballadors no tenien cap defensa pròpia, perquè l'estat defensava, recolzava a l'empresa.
La societat de classes
La desaparició de la desigualtat jurídica va comportar que les diferències socials s'instaurin en l'àmbit econòmic.
Classes
- burgesia, podien establir les condicions salarials i laborals i influir en les decisions econòmiques i polítiques.
- proletariat, grup social desfavorit que depenia de la burgesia i havia d'acceptar les condicions.
Per això va sorgir el conflicte de classes: per reduir les desigualtats socials i econòmiques.
Sindicats
Són unes associacions de treballadors per defensar els seus interessos, procedents de les Societats de Socors Mutu i tenien com a ús de la vaga com a instrument de pressió principal. (ex de primers sindicats: a Espanya: UGT 1888, CNT 1910 o el primer Trade Unions a GB). El nou sistema econòmic: primer de tot hi va haver una victòria del capitalisme industrial. També un creixement del proletariat, unes condicions dures de vida i feina, una falta de protecció social bastant important, treball infantil i jornades laborals de moltes hores.