La Materia i les Diferents Visiones Filosòfiques
La Materia
LA MATERIA és una entitat que és part de l’univers observable, té una energia associada, és capaç d’interactuar (és mesurable) i té una localització espaciotemporal. Formada per Àtom à electrons, neutrons, protons à quark à cordes. Es classifica segons l’estat: sòlida, líquida, gasosa. O si es presenten soles o acompanyades: substàncies pures: són aquelles que es presenten aïllades. És a dir, només hi ha un sols tipus de partícula. (elements i compostos). Mescles: formades per dues o més substàncies pures en proporcions variables (homogènies o heterogènies).
Visió clàssica: Empirisme
El coneixement s’obté a partir de les dades de l’experiència sensible mitjançant un mètode científic inductiu i rigorós. Positivisme: base d’un moviment que s’anomena positivisme (s.XIX) que considera la ciència com l’únic coneixement autèntic i objectiu, les teories de la qual es realitzen des de l’observació i experimentació expressades finalment amb fórmules matemàtiques. Racionalisme: les diferents teories racionalistes es mouen entre dos punts: Moderat: la base del coneixement és la nostra capacitat intel·lectual (raó). La raó ha de precedir les altres formes d’adquisició de coneixement. Extrem: la raó és l’única font fiable de coneixement. El mètode científic és deductiu i rigorós.
Visió moderna: Constructivisme
Defensa que el coneixement és una construcció de la intel·ligència humana que va creant noves estructures a partir dels coneixements que ja posseeix i de les seves experiències. El mètode científic és deductiu i rigorós però s’ha d’incloure dins d’un context i un objectiu. Les teories estan condicionades. Segons aquesta filosofia, el coneixement científic no és un anar descobrint el món sinó l’anar creant models que ens siguin útils per explicar-lo. A mesura que va passant el temps ens veiem obligats a anar millorant aquests models.
Professor empirista:
Visió empirista de la didàctica de les ciències, diferenciació entre classes teòriques i pràctiques. Si la ciència és una acumulació de fets i teories: Els coneixements previs no importen. Són conceptes erronis a corregir. S’han de transmetre els coneixements científics verdaders. Els conceptes són externs al subjecte. Si la ciència treballa a partir de l’observació sensible: L’estudiant ha de saber observar i aplicar el mètode (inductiu). L’aprenentatge es pot produir per descobriment. Professor racionalista: visió racionalista de la didàctica de les ciències. Si la raó és la font de coneixement: S’ha de potenciar als estudiants l’ús de la lògica i el raonament abstracte. És a partir d’aquí que podran aprendre ciències significativament. La majoria dels errors dels alumnes venen de la incorrecta aplicació de la lògica. Si canviem això els errors i les concepcions prèvies no seran un problema. Piaget defineix el pensament formal com a última etapa del desenvolupament. Les activitats estaran enfocades més a desenvolupar el pensament formal que els conceptes.Professor constructivista: visió constructivista de la didàctica de les ciències. Considera que el coneixement científic es construeix a partir de la ment humana, en un context social, tenint en compte els coneixements existents i els actes creatius on el raonament va abans que l’observació. L’estudiant aprèn construint de forma activa el seu coneixement, partint d’un context social i de les seves idees prèvies. Les teories dels estudiants, tenen la seva coherència i utilitat (venen d’analitzar les seves experiències). S’ha de treballar un canvi conceptual posant en contradicció les idees de l’alumne per crear una nova concepció sòlida i significativa. El problema del canvi conceptual és que molts cops tornem a les concepcions alternatives prèvies.