Memòria, Imaginació i Causalitat en Hume

Memòria i imaginació

Llei d'associació d'idees: les idees apareixen en la memòria segons el mateix ordre d'aparició de les impressions. La imaginació pot relacionar les idees lliurement, pot trastocar i alterar l'ordre de les idees.

Segons la llei d'associació d'idees, la imaginació segueix també unes pautes. Les qualitats de les quals sorgeix aquesta associació i per les quals la ment és portada d'una a una altra són tres:

• Semblança
• Contigüitat en el temps o espai
• Causa i efecte o causalitat

No hi ha una relació més forta i evocadora d'altres idees que la relació de causa i efecte. El coneixement es basa en l'observació, però contínuament realitzem suposicions sobre el futur; hi ha una inferència causal.

Classes de proposicions: relacions d'idees i qüestions de fet

Hi ha dos modes de coneixement:

• Relacions d'idees: són les proposicions que són vertaderes en virtut del significat dels termes que integren la proposició. Les proposicions analítiques, la veritat de les quals depèn únicament del significat dels seus termes; per aquesta raó, una proposició analítica vertadera és necessàriament vertadera. Una proposició coneguda a priori, és a dir, sense recórrer a l'experiència sensible.
• Qüestions de fet: són proposicions conegudes a partir de l'experiència. D'altra banda, hi ha les proposicions sintètiques, que són proposicions contingentment vertaderes, en el sentit que no són necessàriament vertaderes, sinó vertaderes de fet, i per tant podrien no ser-ho. Una proposició sintètica és una proposició coneguda a posteriori, a partir de l'observació i l'experimentació.

Crítica de la idea de causalitat

Primer de tot, es pregunta com s'origina o com procedeix la creença que una cosa o un fet (A) pugui causar o produir una altra cosa (B), l'efecte. S'origina de l'experiència.

Hume es pregunta si la regularitat de l'experiència sobre el passat pot servir de garantia de les nostres expectatives sobre el futur. Hume es pregunta quina és la base de la inducció; ell respon dient que no es pot defensar el raonament inductiu, perquè és un raonament que conté en la conclusió més informació que la que ofereixen les premisses.