La Memòria: Tipus, Funcionament, Oblits i Alteracions
La Memòria
La memòria és la capacitat d'adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació.
La memòria està molt relacionada amb:
L'atenció, car cal atenció per poder retenir informacions.
L'aprenentatge, doncs si no podem guardar allò que anem aprenent, no ho podrem emprar per orientar la conducta, ni tindrem cap experiència prèvia de cara als aprenentatges posteriors.
La identitat personal: la nostra vida psíquica té cohesió gràcies a la memòria. Si no recordéssim viuríem en un món sempre nou, per tant sense sentit.
Tipus de memòria
Memòria sensorial (MS)
Explora les característiques físiques dels estímuls i registra les sensacions que provenen de l'ambient extern (imatges, sons, olors, sabors i el tacte de les coses) durant un temps molt breu (entre 1-2 segons), però suficient perquè aquesta informació sigui transmesa a la memòria a curt termini.
Memòria a curt termini (MCT)
És l'anomenada també com a memòria operativa. La seva funció és organitzar i analitzar la informació (reconèixer cares, recordar noms, contestar en un examen, etc.) i interpretar les nostres experiències. Té una capacitat d'emmagatzematge limitat (no pot retenir més de 7 ítems alhora).
Experiment: temps de retenció en l'MCT
Un experiment clàssic en la psicologia de la memòria va ser realitzat per Brown i Peterson el 1958. El procediment consistia a llegir als participants seqüències de tres lletres, per exemple FXN; i després se'ls va anunciar un número de tres xifres, com 768, i havien de comptar de tres en tres cap enrere (tasca de distracció). El temps de comptar cap enrere variava (3, 6, 9, 12, 15 o 18 segons) depenent dels intervals de record estudiats. Transcorregut aquest interval, els participants havien de recordar les tres consonants en el mateix ordre. La retenció va decaure progressivament des dels 3 fins als 18 segons, on l'oblit va ser gairebé total. La prova de Brown i Peterson va demostrar que els subjectes poden oblidar la informació que entra a la seva MCT si no la repeteixen.
Memòria a llarg termini (MLT)
És la que conté els nostres coneixements del món físic, de la realitat social i cultural, els nostres record autobiogràfics, així com el llenguatge i els significats dels conceptes. És com una base de dades dels fets viscuts. Té una capacitat gairebé il·limitada de retenir informació, però no en garanteix la recuperació.
L'oblit
A mesura que passen els anys, però, els records es poden anar distorsionant, perdent claredat i nitidesa. Els records no només es deformen i són manipulats, sinó que a vegades desapareixen. Les causes de l'oblit són diverses:
- Per lesió o degeneració cerebral: Alzheimer.
- Per repressió (oblit motivat): És una aportació de Freud, qui sosté que l'oblit pot ser motivat pel subjecte de manera inconscient, en el cas de records pertorbadors. En aquest sentit, la repressió dels records dolorosos seria un mecanisme de defensa per combatre l'ansietat.
- Per desús: Si no es fa servir sovint la connexió neuronal, s'obliden els records.
- Per interferències: A causa de la competència entre les experiències que una persona viu. Hi ha dos tipus d'interferència:
- La proactiva, en la qual una informació apresa dificulta un aprenentatge posterior (per exemple, un estudiant de lleis que en realitzar una oposició s'ha d'adaptar a una nova legislació).
- La retroactiva, quan un aprenentatge recent interfereix en el record de la informació passada (per exemple, la memorització d'un nou idioma interfereix en la persistència dels ja apresos).
Alteracions de la memòria
Les alteracions de la memòria es concentren en els processos de la memòria a llarg termini. Hi ha moltes alteracions.
Amnèsia
És la pèrdua d'alguna funció de la memòria, originada per un problema neurològic (una caiguda o un accident) o per causes psicològiques.
En funció de l'afectació temporal es distingeix entre:
- Amnèsia total: s'oblida tot
- Amnèsia parcial: s'oblida només un període de temps
- Amnèsia llagunar: s'oblida només el que va passar abans d'un fet traumàtic
En funció del què és afectat parlem de:
- Agnòsia: afecta els sentits
- Apràxia: afecta l'activitat motora
- Afàsia: afecta el llenguatge
Vistos aquests preliminars, les amnèsies es classifiquen en diversos tipus:
- Amnèsia anterògrada: és la incapacitat per adquirir nova informació i recordar els successos després d'una lesió cerebral o un desordre degeneratiu, com la malaltia d'Alzheimer.
- Amnèsia retrògrada: és la incapacitat per recordar el passat, els esdeveniments anteriors a la lesió cerebral. El pacient no recorda la seva vida anterior, però pot aprendre noves habilitats.
- Amnèsies psicògenes: les víctimes de violacions o tortures poden patir durant molt temps una amnèsia respecte al trauma, que els impedeix recordar l'experiència traumàtica.
- Demència senil: és un declivi gradual de les funcions intel·lectuals, originat per un trastorn del cervell, on el primer símptoma són els problemes de memòria.
- Amnèsies funcionals: la memòria d'una persona es pot veure afectada pel seu estil de vida: l'estrès, l'ansietat i les emocions negatives tenen una clara influència en els processos de la memòria.
Altres alteracions de la memòria
A banda de les amnèsies, hi ha dues altres alteracions molt greus de la memòria:
- Hipermnèsia: és una exageració de la facultat de la memòria. Aquestes persones recorden dades inútils, com pàgines completes d'una guia telefònica. Es pot presentar en joves autistes.
- Paramnèsia: és l'elaboració de records falsos; es creu recordar una cosa que no va passar. Les persones que pateixen aquest trastorn són mentiders patològics, però no en tenen consciència.