La Ment i l'Ànima: De Plató i Descartes a la Psicoanàlisi de Freud
1. El Concepte d'Ànima en la Filosofia Clàssica i Moderna
Plató: Dualisme i les Tres Parts de l'Ànima
Els pensadors més importants en l'estudi de l'ànima són Plató, Aristòtil i Descartes.
Segons Plató, l'home és un compost de cos (material) i ment/ànima (immaterial). L'ànima és eterna i continuarà existint al món ideal quan el cos mori. Plató creia en la reencarnació i deia que l'ànima (psikhé) estava composta de tres parts:
- Concupiscible: Part instintiva (desitjos i necessitats bàsiques).
- Irascible: Vinculada als sentiments i emocions (coratge, ira).
- Racional: Part del raonament i la intel·ligència.
Aquesta divisió es representa en el Mite del Carruatge Alat, on hi apareix:
- Un cavall negre que significa la part concupiscible.
- Un cavall blanc que fa referència a la part irascible.
- El conductor que és la part racional (la que ha de guiar).
Aristòtil: L'Ànima com a Principi de Vida
Aristòtil va escriure una obra titulada De Anima (L'Ànima). Per a ell, l'ànima és un principi de vida; cada ésser viu té ànima. Distingeix tres tipus d'ànima:
- Vegetativa (vegetals): Funcions d'alimentar-se, créixer i reproduir-se.
- Sensitiva (animals): Afegeix a les anteriors la sensitivitat i el moviment.
- Racional (humans): Afegeix a les anteriors la intel·ligència i la capacitat de raonar.
Aristòtil deia que quan desapareix la vida, l'ànima deixa d'existir. En ell hi ha una excepció: la divinitat.
Descartes: El Dualisme Cartesià (Cos i Ment)
Descartes va redactar un estudi anomenat Tractat sobre l'Home. En aquest tractat proposa un dualisme cartesià en l'home:
Cos (Res Extensa)
- Material i divisible.
- Totes les funcions corporals es poden explicar mecànicament.
- El cos funciona com una màquina. En el tractat, compara el cos amb una bomba i la circulació de la sang amb circuits hidràulics.
Ànima/Ment (Res Cogitans)
Descartes distingeix passions i accions. Per passions entenia els sentiments que no podem controlar. Les emocions són breus i intenses, a diferència dels sentiments, que són més prolongats i no tan intensos. Les passions, en canvi, són més prolongades i més intenses. Descartes diu que aquestes tres coses tenen components que no podem controlar.
En l'ànima hi ha una part activa: la voluntat. Aquesta part ens permet diferenciar-nos dels animals, ja que ell diu que els animals només tenen cos i no estan dotats d'ànima.
Avantatges i Inconvenients del Dualisme
Avantatges
- L'estudi del cos i de la ment es fa per separat i s'estudia amb molt de detall.
- Grau molt elevat d'especialització.
Inconvenients
- Sovint s'ha perdut de vista la interacció del cos i la ment.
- La perspectiva holística.
2. La Psicoanàlisi de Freud: L'Estructura de la Vida Psíquica
Introducció a la Psicoanàlisi
El terme psicoanàlisi va ser utilitzat per primera vegada en un article de Sigmund Freud. Va començar sent un mètode per a la curació d'unes malalties nervioses, com la histèria. Es tractava d'un mètode per guarir pacients en els quals no s'havia observat cap lesió orgànica.
La psicoanàlisi és una hipòtesi de l'estructura de la nostra vida psíquica i de les forces que hi operen. Consisteix en una teoria psicològica sobre el funcionament de la nostra ment amb una sèrie de conceptes clau com: inconscient, preconscient, conscient, Jo, Superjò, Allò, sexualitat, etc.
El nucli de la teoria es basa a descobrir l'inconscient. En la psicoanàlisi, la conducta humana no sempre queda justificada per mitjà de la consciència. Per tant, la psicoanàlisi és una interpretació dels actes humans que permet resoldre les incoherències de la vida, donant a la conducta humana un sentit ple, fins i tot més enllà de la consciència, la lògica i la racionalitat.
Els Sistemes de l'Aparell Psíquic (Model Topogràfic)
Inconscient
És un sistema constituït per imatges i continguts reprimits per la consciència. Aquests continguts estan formats tant per vivències i records traumàtics com per les mateixes pulsions i instints. Es tracta d'imatges amb una determinada càrrega o energia pulsional, que lluiten per reintegrar-se a la consciència, però no ho aconsegueixen perquè hi ha censures que ho impedeixen.
Continguts de l'Inconscient
- Instints i pulsions.
- Records traumàtics i records en general.
Els continguts de l'inconscient es relacionen entre si en base a un procés primari. Aquesta expressió denomina un tipus de funcionament d'aquesta part inconscient de la nostra ment que no està basat en els raonaments, la lògica ni les seqüències causals, sinó més aviat en un tipus de "treball de les imatges" que recorda l'activitat de la imaginació (comparacions, imatges, etc.).
Aquest funcionament queda reflectit en el treball oníric de les imatges que apareixen en els somnis, un treball en el qual es produeixen fenòmens en donar diversos valors a les imatges. El procés primari permet una lliure circulació de l'energia de les pulsions. L'inconscient es pot conèixer indirectament, a través de les seves manifestacions (somnis, lapsus, símptomes).
Preconscient
És un sistema intermediari de l'aparell psíquic. Es caracteritza pel fet que els seus continguts poden passar a la consciència per decisió del subjecte. El formen els records que no tenim en la consciència en un moment donat, però que podem evocar amb un esforç.
Tant el preconscient com el conscient funcionen d'acord amb el procés secundari. En aquest nivell, les representacions posseeixen una energia estable i entre les imatges que el componen existeixen relacions lògiques.
Conscient
Freud el caracteritza com un component perifèric perquè està implicat en els processos mentals pels quals entrem en contacte amb el món exterior. Acompanya les informacions que es reben de l'exterior, dels sentits. Actua pel sistema secundari: relacions lògiques, associacions espacials i temporals, etc.
Les Censures
Existeixen dues censures:
- Entre l'inconscient i el preconscient: És una censura dura, que comporta repressió.
- Entre el preconscient i el conscient: És més lleu, només té una funció selectiva.