Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga: Grans Autors Catalans
Mercè Rodoreda (1908 - 1983)
Va néixer a Barcelona en un ambient familiar tocat per la literatura i el teatre. S’interessà per les lletres i, de molt jove, començà a col·laborar amb articles i contes a les pàgines de diverses publicacions. L’any 1939 s’exilià a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedicà a fer traduccions per a organismes internacionals.
A principis dels anys 70 torna al seu país i veu reconeguda la seva obra, considerada la producció novel·lística més important de la postguerra.
Etapes de la seva obra
La seva obra està dividida en tres períodes:
- Anys d’aprenentatge: destaca l’obra Aloma, una novel·la pessimista, psicològica i simbolista que narra les relacions amoroses d’una adolescent.
- Etapa de maduresa: s’inicia amb Vint-i-dos contes (1958). Els temes principals són el fracàs del matrimoni i la desigualtat de gènere a les relacions. El 1962 publica La plaça del Diamant.
- La vellesa: comença amb La meva Cristina i altres contes, on s’incorpora un món mític on dominen els homes. El 1974 publica Mirall trencat, una obra pessimista.
Mercè Rodoreda es caracteritza pel profund tractament psicològic dels personatges, la temàtica feminista i el seu estil narratiu ple de simbolisme.
Llorenç Villalonga i Pons (1897 - 1980)
Es caracteritza per haver escrit tant en castellà com en català. A més, és considerat una de les figures més representatives del segle XX a la literatura catalana.
Va ser un jove curiós i rebel que va pertànyer a una família d’alta classe social. Va estudiar medicina i psiquiatria. Poc temps després començà a escriure i publicar els seus primers articles al diari El Día. Durant les seves primeres etapes es va interessar per les avantguardes d’estètica europea. Destacà per tenir una política anticatalana i decantar-se per escriure en castellà. L’any 1931 va escriure la primera obra, Mort de dama, i durant el 1934-1936 va ser el director de la revista Brisas.
Trajectòria durant i després de la guerra
Quan començà la Guerra Civil, l’autor es va afiliar a la Falange Espanyola. Des de Mallorca va escriure articles i va donar conferències radiofòniques donant suport als revoltats.
Després de la guerra, l’autor va tenir una època de silenci amb escasses obres de teatre de caràcter franquista. Durant el 1952-1954 escriu la seva obra més important, Bearn o La sala de les nines, que va aparèixer escrita en català l’any 1961. La seva darrera obra va ser Desbarats, una obra de teatre molt coneguda.
En els anys 70 la seva literatura cobra importància gràcies al component autobiogràfic. Va fer les seves últimes col·laboracions amb la premsa mallorquina i barcelonina. Llorenç Villalonga mor a Palma el 28 de gener del 1980.