Mercè Rodoreda: obres i anàlisi de La plaça del Diamant

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda: Va guanyar el premi Crexells de 1937 amb Aloma. Després de la guerra es va exiliar al sud de França i a Suïssa. Reprèn la producció literària ben entrada la dècada dels cinquanta amb la publicació de Vint-i-dos contes i La plaça del Diamant, que li ha donat molt prestigi; narrada en primera persona, l'obra conta la història de Natàlia en tres moments històrics:

La plaça del Diamant: períodes de la història

• La preguerra. La protagonista es casa amb Quimet, home dominant que anul·la la seva personalitat i li posa el nom de Colometa.
• La guerra. La protagonista veu agreujada la seva situació amb la mort del marit i les dificultats econòmiques que té.
• La postguerra. Natàlia estabilitza la seva vida i es casa amb Antoni, que li restitueix el nom i la identitat.

L'ús del monòleg interior dota la novel·la d'un caràcter de confessió i de sinceritat. També són destacables els elements simbòlics del canvi de nom de la protagonista, per exemple.

Mirall trencat (1974): personatges femenins

En la dècada dels setanta torna definitivament de l'exili i publica Mirall trencat (1974), que és una novel·la plena de simbolisme, representada per tres personatges femenins:

• Teresa Goday: és una jove de classe baixa que ascendeix socialment gràcies als seus dos casaments. És la creadora de l'univers mític.
• Sofia Valldaura: la filla de Teresa.
• Maria Farriols: és la filla natural del marit de Sofia. Representa el món infantil, la tercera generació que no arriba a posseir la casa.

Mirall trencat és la millor novel·la de Mercè Rodoreda i hem d'afegir com a característiques principals:

• Tots els personatges tenen un món propi; hi ha una estructura fragmentària on els personatges van canviant.
• Els personatges femenins són dominants i els masculins són febles de caràcter.
• Hi ha elements melodramàtics i el llenguatge té una gran poeticitat.

Quim Monzó (Barcelona, 1952)

Quim Monzó (Barcelona, 1952). Reflecteix la vida quotidiana en un món dominat per la modernitat. Destaquen Uf, va dir ell (1978) i La magnitud de la tragèdia.... Ha publicat el conjunt de la narrativa curta completa a Vuitanta-vuit contes (1999).

Poesia actual

Poesia actual.