Metamorfisme i Orogènesi: Tipus, Processos i Exemples

Tipus de Metamorfisme

Els tipus de metamorfisme més freqüents són el regional i el de contacte.

Metamorfisme Regional

Es produeix en zones de l'escorça terrestre sotmeses a esforços de compressió (pressió i temperatura combinades) que es pleguen formant serralades. Forma roques metamòrfiques que tenen foliació.

Hi ha 3 zones segons el grau de metamorfisme regional:

• Epizona: És la zona més superficial, amb un metamorfisme suau. S'hi formen pissarres.
• Mesozona: Grau mitjà de metamorfisme. S'hi formen esquists i amfibolites.
• Catazona: Metamorfisme molt intens. S'hi formen gneis i migmatites, i pot produir-se anatexia.

Metamorfisme de Contacte

Es produeix quan el magma ascendeix des de les zones més profundes de la Terra, provocant un fort escalfament de les roques del voltant, que es transformen en roques metamòrfiques, formant aurèoles concèntriques. Pot originar jaciments de pirita.

Metamorfisme d'Enterrament

Els materials que es dipositen en una conca sedimentària, poc a poc, van quedant soterrats per capes més noves. Són sotmesos a pressions que els van transformant.

Metamorfisme Dinàmic

Es dóna en roques que es troben en un pla de falla, on es produeix un fort fregament i trituració de les roques, formant bretxes de falla.

Migmatització i Anatexia

Indiquen el límit entre metamorfisme i magmatisme. Les roques sotmeses a metamorfisme regional que assoleixen temperatures molt altes passen a fase líquida.

De vegades, la fusió és parcial i les roques resultants s'anomenen migmatites. Tenen bandes clares de minerals. Si la temperatura és més elevada, la roca es fon i forma magma; aquest procés de fusió total és l'anatexia.

Orogens

Són les grans serralades de muntanyes, i l'orogènesi és el conjunt de processos que les originen.

Comença quan el marge que separa l'escorça oceànica de la continental deixa de ser inactiu. Això va lligat als canvis de corrents convectius. Si hi ha orogènesi al fons marí, es formen illes volcàniques.

Trets Generals i Parts dels Orogens

Es formen a les vores on convergeixen dues plaques, produint un escurçament de l'escorça per la compressió, que genera un engruiximent de l'escorça continental. Aquests processos van acompanyats de metamorfisme i magmatisme.

Hi ha dos grans tipus d'orògens:

• Tipus Andí: Una placa oceànica col·lideix amb una de continental.
• Tipus Alpí: Després d'un llarg període de subducció d'una placa oceànica sota una de continental, el volum de l'oceà es redueix fins a desaparèixer, i xoquen la part continental amb la terra de l'oceà.

Orogens Andins

L'intens fregament entre les dues plaques fa plegaments a la zona marina de la placa continental, on hi ha forts gradients geotèrmics i abundància de fenòmens magmàtics a causa de la subducció. Es localitzen al llarg de l'oceà Pacífic (Andes, Rocalloses i Serralada Americana Central).

Orogens Alpins

Cap de les dues plaques subdueix completament; totes dues es deformen per la pressió. El magma és escàs. Els sediments de la conca queden plegats i apilats, i es formen extensos mantells de corriment. Es troben, per exemple, a la Mediterrània (Alps i Pirineus).

Els dos tipus tenen característiques diferents.

Isostàsia: És l'aixecament del relleu d'una serralada a causa del reajustament del mantell després de la seva formació.