Meteorització i formació del sòl: processos físics, químics i factors pedogenètics
Meteorització física transforma la roca compacta en fragments de mida variable. Aquests intercanvis no alteren la composició química de la roca original, però sí la desintegren. El seu ritme depèn de les propietats físiques de la roca i de les condicions climàtiques.
Gelivació: l'aigua de la pluja s'infiltra en les esquerdes de les roques, es congela i es produeix un augment de volum que genera pressió. Les esquerdes s'eixamplen i, en desglaçar-se, els fragments de roca es desprenen.
Expansió-contracció de materials: l'aigua absorbida per les esquerdes dilata el material; en assecar-se, l'argila es contrau i es produeixen noves esquerdes.
Cristal·lització de sals: les esquerdes de la roca s'omplen d'aigua que dissol sals. En assecar-se, es formen cristalls de sal que augmenten de volum i trenquen la roca.
Abrasió: desgast que pateix la roca per xocs i fricció de partícules arrossegades per l'aire. El resultat és l'arrodoniment de grans i fragments de roca.
Descompressió: roques formades a profunditat afloren a la superfície; aquesta disminució de pressió provoca l'expansió i la fragmentació.
Expansió-contracció de materials: l'aigua absorbida per les esquerdes dilata el material; en assecar-se, l'argila es contrau i es produeixen noves esquerdes.
Cristal·lització de sals: les esquerdes de la roca s'omplen d'aigua que dissol sals. En assecar-se, es formen cristalls de sal que augmenten de volum i trenquen la roca.
Abrasió: desgast que pateix la roca per xocs i fricció de partícules arrossegades per l'aire. El resultat és l'arrodoniment de grans i fragments de roca.
Descompressió: roques formades a profunditat afloren a la superfície; aquesta disminució de pressió provoca l'expansió i la fragmentació.
Meteorització química comprèn l'alteració dels components de la roca per processos químics, principalment a l'atmosfera.
- Dissolució (per pluja àcida).
- Hidròlisi: destrucció de l'estructura cristal·lina dels minerals pels ions H+ i OH- de l'aigua; l'element hídric actua com a àcid feble.
- Oxidació: l'aigua de la superfície conté O2 atmosfèric que oxida alguns elements químics dels minerals, especialment el Fe.
Minerals
- Resistents: mantenen la fortalesa davant la meteorització i romanen inalterats amb el temps (per exemple, el quars).
- Vulnerables: s'alteren en contacte amb l'atmosfera (per exemple, els feldspats). La seva resistència depèn de la pressió i la temperatura de formació de la roca. Els minerals formats a alta pressió i temperatura són vulnerables en condicions superficials, mentre que els formats a baixa pressió i temperatura són més resistents.
Sòl és una capa viva, sotmesa a canvis constants, que desenvolupa caràcters propis com a resultat de la interacció entre la litosfera i la biosfera sota l'acció del clima.
Pedó: és la porció més petita del sòl que es pot reconèixer com a individu, delimitada per l'interfase atmosfera-roca mare.
Solum: és la part superior del perfil, on l'activitat biològica i els processos pedogenètics són més intensos.
Solum: és la part superior del perfil, on l'activitat biològica i els processos pedogenètics són més intensos.
Factors de formació del sòl
- Roca mare: incideix especialment en les etapes inicials.
- Relleu topogràfic: influeix en la distribució i el gruix del sòl, així com en el pendent.
- Elements climàtics: precipitació i temperatura, i el balanç hídric.
- Activitat biològica: la matèria orgànica es descompon i forma substàncies húmiques.
- Temps: determina el grau d'evolució del sòl.
Pedogènesi: comprèn la descomposició i alteració del material original, la formació i mineralització de l'humus, i el transport i acumulació de matèria.
Components del sòl
- Fase líquida: omple els espais buits i és el mecanisme de transport de substàncies dins del sistema.
- Fase gasosa: omple els espais buits i es troba dissolta en la fase líquida (principalment CO2 i O2).
- Fase sòlida: partícules minerals i restes orgàniques. Els constituents minerals són abundants en silicats i òxids/hidròxids de Fe i Al. Els minerals es classifiquen en primaris (de baixa resistència, TT i PP) i secundaris (minerals nous formats per alteració).
Constituents orgànics: tenen origen en la biomassa morta procedent dels vegetals, els microorganismes i la fauna. Humificació: la matèria orgànica experimenta un conjunt de modificacions influïdes per la composició original de les restes vegetals, les condicions climàtiques i les característiques fisicoquímiques del sòl.