Meteorització i Formació del Sòl: Processos i Horitzons

Processos de Meteorització Física

La meteorització física implica la desintegració mecànica de les roques:

• Gelivació: L'aigua de pluja s'introdueix a les roques per les esquerdes, es congela i augmenta de volum. La pressió generada fa que les esquerdes s'eixamplin. Quan l'aigua es desglaça, els fragments de roca es desprenen.
• Expansió i contracció de materials: L'aigua absorbida per l'argila fa que aquesta es dilati; quan s'asseca, es contrau i s'esquartera.
• Cristal·lització de sals: Les esquerdes de les roques s'omplen de dissolucions salines molt concentrades. Quan l'aigua s'evapora, es produeix la cristal·lització de sals, procés que implica un increment del volum i el posterior trencament de la roca.
• Descompressió: Distensió i obertura de possibles superfícies de debilitat de les roques com a conseqüència de la descompressió que experimenten quan arriben a les zones superficials.
• Abrasió: Desgast que pateixen les roques com a conseqüència dels xocs i friccions amb partícules arrossegades per l'aire o per l'aigua.
• Variacions de temperatura: Provoquen dilatacions i contraccions, però són pràcticament insignificants. Ara bé, els efectes tèrmics poden ser importants si es combinen amb altres mecanismes de meteorització.

Meteorització Química i Biològica

Pluja àcida i àcid carbònic: Es formen pluges àcides que tenen una acció de meteorització química molt important quan actuen sobre roques calcàries.

Hidròlisi: Procés que consisteix en una destrucció de les xarxes cristal·lines dels minerals pels ions H+ i OH- presents a l'aigua.

Influència del Clima i la Vegetació

• Pluja: El grau i tipus de meteorització dependrà de la intensitat, freqüència, mitjana anual i l'acidesa de la pluja.
• Temperatura: Afecta la meteorització física (glaç-desglaç), la precipitació de sals i la velocitat de les reaccions (a major temperatura, major velocitat).
• Vegetació: Les arrels fracturen les roques. La meteorització química es produeix mitjançant processos biològics que afecten el balanç del pH i els nivells de CO2 i O2.

Edafologia: El Sòl i la seva Formació

Pedó: És el volum més petit de sòl que pot ser reconegut com a individual.

Sòl: És una capa vivent sotmesa a canvis i a un desenvolupament característic, resultat d'un procés entre la litosfera i la biosfera sota l'acció del clima.

Meteorització de minerals i roques abundants

Els minerals poden ser resistents (com el quars) o vulnerables (com els feldspats i les olivines). La resistència depèn de la temperatura i la pressió. Exemples inclouen la roca gravimètrica i les colades basàltiques.

Factors formadors del sòl

• Roca mare: Determina les fases inicials de la formació del sòl.
• Relleu topogràfic: Controla la distribució i el gruix dels sòls, el transport dels materials i l'erosionabilitat en funció del pendent.
• Clima: La temperatura i el balanç hídric influeixen en la formació i l'evolució dels sòls.
• L'activitat biològica: Acció d'animals i plantes.
• El temps: Els sòls joves tenen poc desenvolupament edàfic, mentre que en els sòls madurs el temps ha permès actuar als processos edàfics.

Components i Constituents del Sòl

Fases del sòl

• Fase líquida: Aigua i substàncies orgàniques (com el bicarbonat). Omple els espais buits i serveix de mecanisme de transport.
• Fase gasosa: Omple espais buits o està dissolta en la fase líquida; formada principalment per CO2 i O2.
• Fase sòlida: Partícules minerals i restes orgàniques.

Constituents orgànics i inorgànics

Els constituents inorgànics més abundants són els silicats, hidroàcids, òxids de ferro o alumini, clorurs i fosfats. Els constituents orgànics provenen de la biomassa morta.

Humidificació: Conjunt de modificacions que pateix la matèria orgànica al sòl. Aquest procés es veu influït per la composició original de les restes vegetals, les condicions climàtiques i les característiques fisicoquímiques del sòl.

Els Horitzons del Sòl

• Horitzó O: El més superficial, format per restes orgàniques i de gruix variable.
• Horitzó A: Horitzó mineral amb fracció orgànica. De color fosc per l'humus elaborat, conté fragments de roques i compostos solubles.
• Horitzó E: Textura més grollera, amb destrucció pràcticament total de la roca mare. Color clar i poca matèria orgànica.
• Horitzó B: Sense matèria orgànica, presenta una destrucció total o parcial de la roca mare.
• Horitzó C: Material més o menys fragmentat amb les característiques més importants de la roca mare.
• Horitzó R: Roca mare sense alterar.