El Mètode Cartesià: Dubte Hiperbòlic i el Cogito
El Mètode Cartesià: Cortesia i Dubte
El mètode de coneixement de Descartes consta de dues fases importants. La primera és la part del dubte, que es presenta en la 1ª meditació.
Fase 1: El Dubte Metòdic
Descartes comenta que, allà on acaba el Renaixement, hi ha l'escepticisme. Això significa que posarem tot en dubte, perquè s'han de tenir en compte els arguments dels escèptics si el que volem és fonamentar el coneixement. Hi ha raons per posar-ho tot en dubte:
1. Els Errors dels Sentits
- A vegades ens enganyen.
- És improbable que ens enganyin sempre, però no tenim un criteri per distingir quan ens enganyen.
- En conseqüència, no ens podem fiar dels sentits com a eina de coneixement.
2. Dubte de l'Existència del Món Extern
També podem dubtar de l'existència del món extern. Moltes vegades, en somnis, les coses se'ns presenten amb una gran vivacitat, com si estiguéssim en estat de vigília, i en despertar ens adonem que era només un somni. Tot i que estem convençuts que sabem distingir l'estat de vigília de l'estat on somiem, com que no tenim un criteri de distinció absolutament evident, podem dubtar de l'existència del món.
3. Dubte de les Veritats Independents de l'Experiència
Finalment, Descartes ens diu que podem dubtar de les veritats independents de l'experiència, com les matemàtiques. Suposem que hi ha un geni maligne molt poderós i superior a nosaltres que té com a única funció enganyar-nos, fent-nos creure el que no és cert. Potser estem convençuts que $2+2=4$, però i si en realitat aquest convenciment és fruit d'un engany i $2+2=6$? No ho sabem del cert.
El Dubte Hiperbòlic
Arribat aquest punt, qualsevol cosa és sospitosa: puc dubtar de tot. Això significa que el dubte és hiperbòlic. Com que de tot puc dubtar, tot és supòsit i tot s'ha de negar. La negació és el límit del dubte.
Fase 2: La Primera Veritat Irrefutable
La qüestió és que, si trobem una veritat fins i tot dins del dubte hiperbòlic, aquesta serà irrefutable i superarem l'escepticisme. És justament quan arribem al límit del dubte on comença la part positiva del mètode, on podem trobar la primera veritat: el jo.
El Descobriment del Cogito
A la segona meditació comença amb una reflexió: el mateix fet de dubtar de tot em fa veure que estic dubtant. Això significa que hi ha alguna cosa que dubta, existeix alguna cosa que pensa. Amb aquesta reflexió, enuncia la seva frase famosa: "Cogito ergo sum" (Penso, llavors existeixo).
L'Exemple del Tros de Cera
Descartes il·lustra aquest descobriment amb l'exemple del tros de cera. Imaginem que apropem un tros de cera al foc: aquest s'enirà, es desfà i adoptarà diferents formes. Però nosaltres deduïm que és el mateix tros de cera. Com ho fem?