Mètode Científic Hipoteticodeductiu i Límits de la Ciència

Inducció i Experiència: El Mètode Hipoteticodeductiu

El mètode científic o hipoteticodeductiu és un procediment inductiu, una generalització de l'experiència. S'anomena hipotètic perquè comença formulant hipòtesis o conjectures sobre els esdeveniments. I deductiu perquè, per a poder comprovar aquestes hipòtesis, necessita deduir uns enunciats més simples d'aquestes que puguin ser contrastats. El mètode hipoteticodeductiu comença per la formulació d'hipòtesis.

Elements del Mètode Hipoteticodeductiu

1. La investigació científica sol començar amb l'observació dels fets. Aquesta consisteix en la constatació dels aspectes més rellevants d'un fenomen.
2. A partir de les observacions, es formula una hipòtesi o explicació possible que servirà de guia en la investigació. Les hipòtesis sorgeixen de teories anteriors, encara que també poden ser elaborades directament mitjançant la raó.
3. Mitjançant la lògica i les matemàtiques, es dedueixen conseqüències contrastables de la hipòtesi; es tracta d'establir l'argument lògic que prepari la contrastació.
4. La contrastació es realitza, generalment, mitjançant un experiment en què se sotmeten a prova un nombre de variables que siguin controlables. També, quan les condicions no es poden preestablir, s'acudeix a la simple observació o experiència.
5. Cal criticar la contrastació. Tant la confirmació com la refutació poden ser causades per supòsits aliens a la hipòtesi.
6. La hipòtesi confirmada amb prou suport inductiu s'eleva a la categoria de llei. Les lleis són enunciats que tenen forma universal. Són vàlides provisionalment fins que no es refuten amb un nou experiment o observació. A partir de les lleis, la ciència formula prediccions, que han de ser igualment contrastades.
7. Les lleis s'articulen en una teoria. La ciència busca sistematitzar el coneixement elaborant teories que unifiquin les lleis d'una manera coherent. Aquestes teories són sistemes de lleis que proporcionen una comprensió més general i ajuden a elaborar noves hipòtesis.

Els Límits de la Ciència

La ciència és un saber limitat per la seva pròpia metodologia. Karl Popper ha insistit en el caràcter no absolutament cert, provisional, del coneixement. El rigor científic ha de portar sempre a la recerca d'aquella contradicció per tal d'acostar-se cada vegada més a la veritat. Aquest mètode es regeix més pel criteri de la refutació successiva que pel de la verificació acumulada. Aquest criteri s'anomena principi de falsabilitat: un enunciat és científic si pot ser falsat per l'experiència. És una postura contrària a tot dogmatisme.

Una altra limitació de la ciència és la reducció als fets. No hi ha possibilitat de conèixer una cosa de la qual no es té experiència. Una nova teoria no és només el resultat de noves contrastacions; és també una revolució o canvi de paradigma, que comporta convulsions internes en l'àmbit de la comunitat científica. Imre Lakatos proposa que les investigacions es realitzin en el marc d'un programa d'investigació. Paul Feyerabend suggereix un cert anarquisme metodològic. L'ètica de la responsabilitat insisteix en el compromís amb la veritat, la prioritat social dels programes i les exigències ecològiques.