El mètode de Descartes: dubte metòdic i moral provisional
El mètode de Descartes i els errors de la voluntat
Si no apliques el mètode, pots caure en l'error. Ara bé, aquest error no serà de la raó, sinó de la voluntat amb què es decideix. Els errors són:
- La precipitació: arribar a una conclusió de manera apressurada sense examinar amb suficient atenció l’evidència disponible.
- La prevenció: creure que mai disposem de suficients dades per a obtenir una conclusió. Per tant, mai s'obté cap conclusió.
El mètode deductiu i la recerca de la veritat
Descartes ens mostra el mètode deductiu, aquell que ens permetrà aconseguir veritats absolutes per mitjà d'un procediment que s'ha de seguir (evidència, anàlisi, síntesi i enumeració). Per a l'aplicació d'aquest mètode és necessari complir amb la primera de les regles, l'evidència; és a dir, no acceptar com a vertader res que no ho sigui, no acceptar coses fosques i confuses de manera precipitada ni tampoc negar-ne d'altres de clares per pura prevenció, ja que ambdues actituds condueixen a l'error.
El dubte metòdic i els seus arguments
Per tant, i seguint aquestes indicacions, Descartes procedeix a dubtar de tot i a considerar-ho tot com a fals per tractar de trobar veritats evidents per si mateixes que permetin fonamentar l'edifici del coneixement. És a dir, aplica el seu primer precepte, el dubte metòdic, per mitjà dels seus tres arguments: el dubte sobre la fiabilitat dels sentits, el dubte sobre els somnis i la hipòtesi del geni maligne.
Les quatre regles de la moral provisional
En sotmetre's al dubte, s'adona que necessita proveir-se d'una moral provisional, que té quatre regles:
- La primera regla: Descartes aposta per allunyar-se de les crítiques polítiques i religioses i no adaptar-les a la seva moral.
- La segona regla: amb aquesta regla pretén que triem per nosaltres mateixos, ja que això suposa el reconeixement de l'error, i que una vegada haguem triat, seguim la nostra opció com la més vertadera i no canviem constantment d'opinió malgrat les seves dificultats.
- La tercera regla: només els nostres pensaments ens pertanyen; no hi ha res que jo desitgi que la raó no hagi considerat inabastable amb anterioritat.
- La quarta regla: és una fonamentació de les tres regles anteriors en la qual Descartes pretén instruir i educar la raó, ja que li garantirà realitzar bones obres i triar el camí correcte.