Mètrica, Retòrica i Gramàtica Catalana: Apunts Essencials i Tirant lo Blanc

Mètrica i Recursos Poètics

Elements de Mètrica Catalana

• Rima: assonant o consonant.
• Versos: Masculins (acabats en paraula aguda) / Femenins (acabats en paraula plana o esdrúixola).
• Art Major: versos de 9 o més síl·labes.
• Art Menor: versos de 8 o menys síl·labes.

Llicències Mètriques

• Elisió: Fusió de vocals pel mateix so (Exemple: una + altra = un'altra).
• Sinalefa: Enllaç de vocals entre mots (Exemple: i + algú = i algú).

Figures Retòriques i Estilístiques

Recursos Fònics

• Aliteració: Repetició d'un mateix so.
• Paranomàsia: Dos mots que es pronuncien de manera semblant.
• Onomatopeia: Imitació de sons reals.

Recursos Morfosintàctics

• Anàfora: Repetició de paraules al principi de vers o frase.
• Asíndeton: Omissió de conjuncions.
• Polisíndeton: Repetició d'una conjunció.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre sintàctic habitual.
• Paral·lelisme: Repetició de la mateixa estructura sintàctica.
• Epítet: Adjectiu que expressa una qualitat ja pròpia del nom (Exemple: la blanca neu).
• Quiasme: Estructures paral·leles creuades (A-B / B-A).

Recursos Semàntics

• Comparació: Relació entre dos termes per semblança, utilitzant un nexe.
• Metàfora: Identificació entre dos termes sense nexe.
• Personificació: Atribuir qualitats humanes a objectes o animals.
• Antítesi: Oposició de dos mots o idees.
• Hipèrbole: Exageració que deforma la realitat.
• Sinècdoque: Substitució d'un terme per un altre amb una relació quantitativa.
• Metonímia: Substitució d'un terme per un altre amb una relació de causa-efecte o proximitat.
• Sinestèsia: Associació d'elements que provenen de diferents camps sensorials.

Temes i Tòpics Poètics

Temes Recurrents

Els temes principals inclouen: amor, mort, vida, paisatge i pàtria.

Tòpics Poètics Llatins

• Carpe diem: Aprofitar el moment present.
• Locus amoenus: Fa referència a un paisatge idíl·lic i perfecte.
• Ubi sunt: Pregunta retòrica sobre les coses perdudes del passat (on són i què se n'ha fet?).
• Tempus irreparabile fugit: El temps que passa i envelleix de manera irremeiable.
• Homo viator: Expressa la idea de la vida com un camí o un viatge.

Normativa Gramatical: Dièresi i Habilitació

Ús de la Dièresi

S'utilitza quan:

1. Cal indicar la pronunciació de la u en els grups gu o qu (Exemple: aigües).
2. Per indicar que no formen diftong, sempre que no es pugui posar accent.

No s'utilitza quan:

1. Es pot posar accent (Exemple: país).
2. En les terminacions d'infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs acabats en -ir (Exemple: agraint).
3. Mots acabats en -isme o -ista (Exemple: egoisme).
4. Mots amb prefixos anti-, co-, contra-, re- (Exemple: reunió).
5. En les terminacions llatines -us, -um (Exemple: aquarium).

L'Habilitació Gramatical

L'habilitació consisteix a canviar la categoria gramatical i el significat d'una paraula.

Mots habilitats com a Substantius

• Nom propi:
  • Antropònims (Exemple: un Miró, un Dalí).
  • Topònims (Exemple: un Frankfurt, un Rioja).
  • Marques comercials (Exemple: un Túrmix, unes Bambes).
• Adjectiu:
  • Gentilicis (Exemple: un anglès, una francesa).
  • Qualitat (Exemple: un treballador, un savi).
  • Objectes o aparells (Exemple: un diari, un obridor).
• Verb:
  • Infinitiu (Exemple: el menjar).
  • Gerundi (Exemple: el fent).
  • Participi (Exemple: el dit).
• Altres categories:
  • Numerals (Exemple: el sisè).
  • Pronoms (Exemple: el jo).
  • Adverbis (Exemple: el dins).
  • Preposicions (Exemple: la contra).
  • Conjuncions (Exemple: el perquè).

Mots habilitats com a Adjectius

• Substantius (Exemple: color crema, salsa llimona).
• Verb participi (Exemple: roba estripada, nevada intensa).

Joanot Martorell: Vida i Obra

Biografia de Joanot Martorell (c. 1413-1465)

Joanot Martorell va néixer entre el 1413 i el 1415. Venia d'una família de petita noblesa/burgesia; el seu pare era jutge valencià i el seu avi, conseller reial. Era el quart de vuit germans. Va morir el 1465.

Tot i venir d'una família amb diners, la situació va canviar quan el pare dels Martorell va morir i la família va perdre la seva fortuna (1438). Deu anys després, a la família no li quedava res, i Joanot va intentar aconseguir diners amb les seves empreses, però no ho va aconseguir.

Com que venia de família noble, se'l va educar com a cavaller, obtenint l'ordre de cavalleria el 1433. Va participar en les campanyes bèl·liques d'Alfons V (el Magnànim).

Conflictes i Viatges

• L'any 1444 va tenir un conflicte amb Gonçal d'Aixel.
• Un dels conflictes més grans el va tenir amb el seu cosí. Ell i la seva germana portaven festejant un temps, però quan es van anar a casar, ell es va tirar enrere. Martorell l'acusà de trencar el pacte i es van duelar a mort. Al final, no hi va haver duel, ja que l'Infant Enric els ho va prohibir.
• Va viure a Anglaterra i va viatjar a Portugal i a Nàpols.
• Quan Joanot i Joan de Montpalau van decidir que farien un duel, va anar a Anglaterra perquè li concedissin el permís. En viure allà un any, va aprendre moltes coses sobre la cultura anglesa, fet que es veu reflectit al seu llibre.

Dificultats Econòmiques i Mort

Quan Joanot va quedar arruïnat, va posar les seves armes al servei de senyors feudals a canvi de diners. Això li va portar un problema, ja que en un viatge a Xàtiva va assaltar i matar per aconseguir diners, i el van empresonar. Va estar-hi un temps, però després el van alliberar. Joanot no es va casar ni va tenir fills.

Tirant lo Blanc: Gènesi i Argument

Creació i Publicació

Joanot va començar a escriure pocs anys abans de morir (c. 1460). Mesos abans de morir, Joanot va vendre el manuscrit al seu veí Martí Joan de Galba per 150 sous. Joanot no va veure el seu llibre convertit en èxit. Es va acabar d'escriure el 1464 i es va publicar el 1490.

Argument Principal

L'obra tracta sobre un cavaller bretó, Tirant, i les seves aventures. Una de les històries en què se centra és quan l'emperador de l'Imperi Grec va demanar a Tirant que eliminés els turcs de Constantinoble.

Allà va conèixer la filla de l'emperador, Carmesina. Després de conèixer-se, Carmesina el va convidar a casa seva, i ell, que volia declarar-li el seu amor, ho va fer a través d'un mirall, ja que era molt poruc en el tema dels amors.

Vídua Reposada és la dida (qui la va cuidar i alletar) de Carmesina. Vídua Reposada està enamorada de Tirant i fa moltes bogeries per intentar que estigui amb ella.

Quan Tirant mor a causa d'una malaltia, Carmesina, al cap de poc, mor de tristesa.

Importància de l'Obra

És un llibre que es llegeix molt arreu del món. Era molt important perquè trencava amb el que s'explicava i com s'explicava a la literatura de l'època (amb molts detalls i molt realista).