Microeconomia: Equilibri de Mercat, Elasticitat i Comportament Empresarial

Economia7,56 KB

Anàlisi de l'Equilibri de Mercat i Comportament de les Empreses

Equilibri Parcial i Desequilibris de Mercat

En l'anàlisi de l'equilibri parcial, considerem un mercat on hi ha compradors i venedors preu-acceptants. Els béns oferts són idèntics i es pot vendre i comprar tot el que es desitja al preu d'equilibri. Un desequilibri es produeix si el preu és més gran que el preu d'equilibri, resultant en un excés d'oferta, o a l'inrevés, si el preu és més petit, generant un excés de demanda.

Estàtica Comparativa

L'estàtica comparativa és una eina d'anàlisi fonamental per predir els efectes de les variables exògenes sobre l'equilibri de mercat. Permet comparar els equilibris abans i després d'un canvi en una d'aquestes variables.

Benestar Econòmic i Eficiència

El benestar econòmic d'una societat es calcula a través de la suma dels excedents del consumidor i del productor. Si una assignació de recursos maximitza l'excedent total, es considera eficient. L'equilibri de mercat, en condicions ideals, implica la maximització de la suma dels excedents.

Intervenció del Govern: Impostos i Subvencions

Impostos sobre Venedors

Un impost sobre els venedors augmenta el cost de producció per a ells, la qual cosa provoca que la corba d'oferta es desplaçi cap a l'esquerra. Això genera una Pèrdua Irrecuperable d'Eficiència (PIE), ja que es deixen de produir i intercanviar unitats que serien eficients. Quan s'introdueix l'impost:

  • Baixa l'Excedent del Consumidor (EC) i l'Excedent del Productor (EP).
  • Puja el preu que paga el consumidor i baixa la quantitat intercanviada.
  • Baixa el preu que rep el productor i baixa la quantitat intercanviada.

La incidència de l'impost (qui suporta la càrrega fiscal) depèn de l'elasticitat de les corbes d'oferta i demanda:

  • Si la corba és perfectament elàstica (horitzontal), la càrrega recau totalment sobre l'altra part.
  • Si la corba és perfectament inelàstica (vertical), la càrrega recau totalment sobre la part amb la corba inelàstica.

El percentatge que paguen els consumidors es pot aproximar per (Pd - Pe) / T * 100 i els productors per (Pe - Ps) / T * 100, on Pd és el preu pagat pel consumidor, Pe el preu d'equilibri inicial, Ps el preu rebut pel productor i T l'impost per unitat.

Subvencions

Una subvenció té l'efecte contrari a un impost. Si recau sobre els venedors, redueix els seus costos de producció, desplaçant la corba d'oferta cap a la dreta. Si recau sobre els compradors, augmenta el seu poder adquisitiu, desplaçant la corba de demanda cap a la dreta. En ambdós casos, augmenta la quantitat intercanviada i beneficia tant a consumidors com a productors.

Elasticitat: Mesurant la Sensibilitat

L'elasticitat permet saber en quant canvia la quantitat demandada (o oferta) quan varia el preu (o una altra variable) en un 1%.

Elasticitat Preu de la Demanda

Mesura la sensibilitat de la quantitat demandada davant canvis en el preu:

  • Si és més gran d'1: la demanda és elàstica (la quantitat varia proporcionalment més que el preu).
  • Si és més petita d'1: la demanda és inelàstica (la quantitat varia proporcionalment menys que el preu).
  • Si és igual a 1: la demanda és unitària (la quantitat varia proporcionalment igual que el preu).

L'elasticitat depèn de diversos factors:

  • L'existència i disponibilitat de béns substitutius.
  • El tipus de bé (necessitat vs. luxe).
  • La definició del mercat analitzat (ampli vs. estret).

La relació entre l'elasticitat preu de la demanda i l'ingrés total (IT) és crucial:

  • Si la demanda és inelàstica (elasticitat < 1): un augment del preu augmenta l'ingrés total.
  • Si la demanda és unitària (elasticitat = 1): no hi ha relació entre el preu i l'ingrés total (l'ingrés total és màxim).
  • Si la demanda és elàstica (elasticitat > 1): un augment del preu disminueix l'ingrés total.

Elasticitat Renda de la Demanda

Mesura la sensibilitat de la quantitat demandada davant canvis en la renda dels consumidors:

  • Si és positiva (ER > 0): el bé és normal.
    • Si ER > 1: bé de luxe.
    • Si ER < 1: bé necessari.
  • Si és negativa (ER < 0): el bé és inferior.

Comportament de l'Empresa i Estructures de Costos

Oferta Individual i Decisions de Producció

L'oferta individual d'una empresa en competència perfecta es correspon amb la seva corba de Cost Marginal (CMarg) per sobre del Cost Variable Mitjà (CVMi).

  • Si el preu està per sota del Cost Total Mitjà (CTMi), l'empresa té benefici negatiu.
  • Si el preu està per sota del Cost Variable Mitjà (CVMi), l'empresa no produirà en el curt termini.
  • Si té benefici negatiu però el preu és superior al CVMi, l'empresa seguirà produint en el curt termini per cobrir part dels costos fixos.

Equilibri a Curt i Llarg Termini

En el curt termini, hi ha costos fixos i el nombre d'empreses en el mercat, així com la tecnologia, no canvien. L'empresa produirà si el preu és superior al Cost Variable Mitjà (P > CVMi).

En el llarg termini, totes les empreses poden ajustar tots els seus factors de producció (no hi ha costos fixos) i hi ha llibertat d'entrada i sortida d'empreses. L'empresa tancarà si el preu està per sota del Cost Total Mitjà (P < CTMi).

En el llarg termini, en un mercat de competència perfecta, el preu s'igualarà al Cost Total Mitjà (P = CTMi), i les empreses tindran benefici nul. Si entren més empreses al llarg termini, l'oferta agregada creixerà i el preu d'equilibri baixarà fins que els beneficis siguin nuls.

Mesures de Benestar del Consumidor

Per avaluar l'impacte dels canvis de preus en el benestar del consumidor, s'utilitzen la Variació Compensatòria i la Variació Equivalent:

  • Variació Compensatòria (VC): Quantitat de diners que s'haurien de donar al consumidor després de la variació de preus perquè segueixi gaudint del mateix nivell de benestar inicial.
  • Variació Equivalent (VE): Quantitat de diners que s'haurien de treure al consumidor abans de la variació de preus perquè el seu benestar sigui equivalent al que tindria després del canvi de preus.

Càlcul del Nombre d'Empreses en el Mercat

Per determinar el nombre d'empreses (n) en un mercat, especialment en el llarg termini, es pot utilitzar la següent relació:

Funció d'oferta individual * n = Funció de demanda agregada

És important recordar que, en el nou equilibri a llarg termini en competència perfecta, el Cost Marginal (CMarg) és igual al Cost Total Mitjà (CTMi), i el preu s'estableix en aquest punt.

Descarregar

PDF Word HTML