Migracions interiors i exteriors a Espanya: causes, etapes i consqüències

1. Les migracions interiors actuals

Des de la crisi de 1975 han canviat les motivacions de la migració: laborals, residencials i retorn al lloc de procedència. Els fluxos són pluridireccionals, amb major diversitat d'àrees d'origen i destinació. El perfil dels emigrants és divers: joves, majors, amb o sense qualificació.

1.2.1. Tipus de migracions interiors actuals

A) Migracions laborals, sobretot de joves.

• Les migracions cap a províncies d'altres regions s'han alentit.
• Tenen saldos:
  • positius: principals àrees immigratòries, la Mediterrània.
  • negatius: antigues províncies immigratòries que han invertit el signe, Madrid i Barcelona.

B) Migracions residencials, de joves i classes mitjanes que busquen habitatge barat i qualitat mediambiental.

C) Migracions de retorn: tornada de la població a les àrees emigratòries, amb dues modalitats:

• protagonitzades per emigrants que tornen al seu lloc d'origen;
• un corrent neorural minoritari, de joves que abandonen la ciutat i es traslladen a zones rurals.

1.2.2. Conseqüències de les migracions interiors actuals

• Les migracions laborals duen a desequilibris demogràfics i econòmics entre les regions i a l'interior de les comunitats autònomes i províncies.
• Les migracions residencials intraurbanes causen l'envelliment de les àrees urbanes centrals i incrementen la població de les perifèries receptores.
• Les migracions de retorn d'emigrants provoquen l'envelliment a les zones de jubilats.

2. Les migracions exteriors

Moviments de la població fora de les fronteres del propi país.

2.1. L'emigració transoceànica

Es va dirigir principalment a Amèrica Llatina. En la emigració transoceànica hi ha dues etapes:

A) Primera etapa, des de mitjan segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial.

• Els països llatinoamericans necessitaven immigrants per poblar-se.
• Espanya va limitar els obstacles a l'emigració. Aquesta es va convertir en una eixida front a l'endarreriment agrari.
• La procedència d'aquests emigrants era atlàntica i la seva destinació es trobava a Argentina i Cuba.
• El perfil característic d'aquest emigrant era baró, jove, solter i de baix nivell de qualificació, dedicat a l'agricultura.

B) L'emigració transoceànica va decaure entre les dues guerres mundials (1914-1945).

C) Entre 1945 i 1960 l'emigració transoceànica es va recuperar. La procedència dels emigrants va continuar sent gallega i canària, amb destinacions Veneçuela i Argentina. El perfil de l'emigrant va canviar, i va haver més emigració familiar.

D) A partir de 1960, l'emigració transoceànica va descendir, en iniciar-se el declivi de l'economia llatinoamericana i entrar en competència amb l'emigració a Europa.

2.2. L'emigració a Europa

Hi ha tres etapes:

• A) Fins a mitjan segle XX, emigració escassa i estacional, procedent del camp valencià, dirigida cap a França.
• B) Període entre 1950 i 1973, major auge de l'emigració a Europa.
  • Per la part europea, ràpida reconstrucció econòmica després de la Segona Guerra Mundial, que afavoria una àmplia oferta d'ocupació.
  • Per la part espanyola, l'emigració es va veure estimulada pel fort creixement demogràfic, l'excedent de població a causa de la mecanització del camp. La procedència es va estendre a totes les regions i les destinacions van ser França, Alemanya i Suïssa. Perfil: adults i joves poc preparats.
• C) A partir de 1973, l'emigració a Europa va decaure. La crisi econòmica va provocar la desocupació als països d'Europa occidental i molts emigrants van tornar.

2.3. Conseqüències de les migracions exteriors

• A) Demogràfiques: disminució dels efectius de població espanyola.
• B) Econòmiques:
  • Positives: va alileujar el fort creixement natural i la desocupació, i les divises enviades pels emigrants van contribuir a finançar el desenvolupament econòmic espanyol.
  • Negatives: molts estalvis no van afavorir les àrees de partida dels emigrants, ja que els bancs els van invertir en les zones més desenvolupades.
• C) Socials: als països de destinació van sorgir el desarrelament, la incorporació a societats amb una llengua i uns costums desconeguts, penoses condicions de vida i habitatges de poca qualitat.

2.4. L'emigració exterior en l'actualitat

Espanya ha deixat de ser un país d'emigració.

3. La immigració estrangera

3.1. Característiques

Des de mitjan 1980 els immigrants han anat augmentant; així, des de 2008 la població estrangera superava els 5,2 milions de persones. Hi ha immigrants legals que obtenen permís de residència i immigrants il·legals. Les causes són:

• Per la part espanyola: la necessitat de mà d'obra arran del desenvolupament econòmic des de 1995. La proximitat d'Àfrica la converteix en porta principal d'entrada d'immigrants africans a Europa, i els llaços històrico-culturals amb Amèrica Llatina afavoreixen l'entrada d'aquestes persones.
• Per la part dels immigrants estrangers: la procedència és europea fins a 1996. Ara són immigrants extracomunitaris procedents d'Àfrica i Iberoamèrica. La seva destinació són les comunitats de grans centres urbans i de serveis: Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, etc.

El perfil d'aquests immigrants: els comunitaris són jubilats amb nivell de vida mitjà-alt que aprecien les bones condicions climàtiques del litoral; els extracomunitaris són joves que arriben a Espanya per motius econòmics.

3.2. Conseqüències de la immigració

• A) Demogràfiques: els immigrants han contribuït decisivament al creixement demogràfic d'Espanya.
• B) Econòmiques: la immigració aporta població activa que exerceix les tasques més dures.
• C) Socials: han sorgit actituds xenòfobes o racistes; molts immigrants pateixen dures condicions laborals i dificultats d'integració.

3.3. La política immigratòria espanyola

• A)
  • La política de la UE sobre l'asil i la immigració suposa la creació d'un sistema comú d'asil i de visats i la cooperació dels països membres contra la immigració clandestina.
  • La Llei d'estrangeria regula tots els aspectes de la immigració.
• B) Les mesures principals de la política d'immigració:
  • L'impuls de la integració dels immigrants.
  • La lluita contra la immigració clandestina.

El creixement real de la població

CR = CN (naixements − defuncions) + SM (immigracions − emigracions).

• A) Entre mitjan segle XIX i principis del XX, l'increment va ser baix.
• B) En el període 1900-1975 el creixement va ser elevat.
• C) En el període 1975-2001 l'augment de la població va ser més baix.
• D) Des de 2001 el creixement de la població s'ha accelerat.

L'estructura de la població espanyola

1. L'estructura per sexe i edat

1.1. Per sexe

L'estructura per sexe és la relació entre el nombre d'homes i de dones que componen una població. Els factors que influeixen són el naixement sempre d'un nombre més gran de xiquets i la major esperança de vida de les dones.

1.2. Per edat: una població envellida

L'estructura per edat és la composició de la població per grups d'edat: joves (0-14), adults (15-64) i ancians (65 i més). A Espanya l'estructura per edat es troba envellida, perquè els joves representen un baix percentatge.

• A) Les causes de l'envelliment són el fort descens de la natalitat des de 1975.
  • Les comunitats amb major percentatge de joves són les que mostren taxes de natalitat més altes: sud peninsular, Madrid i litoral mediterrani.
  • Les comunitats més envellides, moltes afectades per l'emigració i amb taxes baixes de natalitat: Galícia i interior peninsular.
• B) Conseqüències de l'envelliment:
  • L'elevació de la despesa en pensions, ja que l'increment del nombre de pensionistes i la reducció dels actius eleva el cost de les pensions.
  • L'increment de la despesa sanitària.
  • Les cures i atencions a la població anciana (Llei de dependència).

2. L'estructura econòmica de la població

2.1. La població activa

La població activa és el conjunt de persones de 16 anys o més que subministren mà d'obra per a la producció de béns i serveis o que estan disponibles i fan gestions per incorporar-se a aquesta producció. Comprèn la població que treballa a canvi d'una retribució (població activa ocupada) i la que busca activament ocupació (població activa desocupada).

La població inactiva és la que no realitza un treball remunerat ni es troba disponible per exercir-lo, com pensionistes, rendistes, estudiants i persones dedicades a les tasques de la llar.

• La taxa d'activitat és el percentatge d'actius d'una població: (Població activa / Població total de 16 anys o més, o entre 16-64 anys) × 100.
• La taxa de desocupació: (Població activa desocupada / Població activa) × 100.