El Mite d'Apol·lo i Dafne: L'Obra Mestra de Bernini

Fitxa tècnica: Apol·lo i Dafne

• Autor: Gian Lorenzo Bernini
• Cronologia: Segle XVII
• Estil: Barroc
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre
• Formes: Exempta
• Tipologia: Grup escultòric
• Cromatisme: Monocroma
• Dimensions: 2,43 m (alt)
• Localització actual: Galeria Borghese, Roma
• Tema: Representació de l'escena del mite d'Apol·lo i Dafne, en què aquesta es converteix en llorer per escapar de la persecució del déu.

Anàlisi formal i composició

L'artista capta l'instant precís en què Dafne, perseguida per Apol·lo, es converteix en llorer com a única manera de fugir del déu. Les corbes dels cossos són gràcils i voluminosos, i conflueixen a la base on la nimfa comença a metamorfosar-se en arbre.

El déu cobreix part del seu cos amb una túnica, mentre que la nimfa dissimula la seva nuesa darrere l'explosió del llorer en què s'està transformant. La base de marbre sustenta les dues figures, que s'alcen en el punt on se situa Dafne, fet que accentua la sensació d'arqueig del seu cos.

Apol·lo atrapa la nimfa que fugia agafant-la amb una mà per la cintura, la qual cosa provoca el crit de desesperació de Dafne i la seva transformació: els cabells en fulles, els braços en branques, els peus en arrels i les cames en escorça. Apol·lo no ha acabat la seva cursa, per això té la mà alçada i el braç dret a punt d'envoltar la seva estimada.

Estil i autor: Gian Lorenzo Bernini

Bernini, a més d'escultor, fou pintor i arquitecte, i és considerat l'artista barroc més destacat d'Itàlia. En les seves obres hi ha un gran dramatisme i intensitat emocional. Treballa el marbre amb delicadesa i virtuosisme tècnic, i hi plasma el moviment i la captació de l'instant.

El relleu del marbre de l'església de Santa Maria Maggiore representa un fet crucial en la vida i l'art de Bernini. Coneixia des de petit la col·lecció d'escultures gregues del Vaticà i caracteritza el seu Apol·lo com l'Apol·lo de Belvedere, que era considerat el cànon de la bellesa masculina a la Grècia clàssica. Amb l'adveniment del Neoclassicisme, la seva obra el va convertir en objecte de crítica.

Interpretació: contingut i significació

L'obra es basa en un episodi de Les Metamorfosis d'Ovidi, un poema que recull històries i llegendes mitològiques sobre el tema de la transformació o la metamorfosi.

La nimfa Dafne, filla del déu del riu Peneu, es va consagrar a Àrtemis, deessa de la caça, i va decidir renunciar a casar-se. El déu Apol·lo, en veure-la, se'n va enamorar i, quan ella el va rebutjar, la va perseguir pel bosc. Dafne va demanar ajuda al seu pare, el qual la va transformar en llorer en el moment en què Apol·lo li posava la mà al damunt. Des d'aquell moment, Apol·lo va fer del llorer el seu arbre sagrat.

Funció de l'obra

Bernini va esculpir aquesta obra al segle XVII per al cardenal Scipione Borghese, juntament amb tres escultures més, per decorar la seva Vil·la Borghese. Per tant, té una funció decorativa i mitològica.