Modalitats del Català: Occidental i Oriental
Introducció
Les dues modalitats del català són el català occidental i el català oriental. A causa de la manca de textos escrits íntegrament en català anteriors al segle XII i les anotacions i les incorreccions dels textos llatins, la diferenciació entre ambdues modalitats es basa principalment en les característiques lingüístiques que s'han desenvolupat al llarg del temps.
Distribució Geogràfica
El català occidental es parla principalment a les comarques de l'interior: Ribagorça, Pallars i Urgell.
El català oriental es parla a les comarques més orientades al Mediterrani: Cerdanya, Rosselló, Besalú, Empúries, Osona, Girona i Barcelona.
Diferències entre Català Occidental i Oriental
| Característica | Català Occidental | Català Oriental |
|---|---|---|
| Pronunciació | Tendència a pronunciar la E llarga tancada. | Tendència a pronunciar la E llarga oberta. |
| Gramàtica | Conserven la N en algunes paraules esdrúixoles. | Tendència a perdre la N en algunes paraules esdrúixoles. |
| Vocabulari | Espill, Roig, Corder | Mirall, Vermell, Xai |
Dialectes Constitutius i Consecutius
Els dialectes es classifiquen en constitutius i consecutius. Els dialectes constitutius són aquells que han evolucionat directament del llatí vulgar, mentre que els dialectes consecutius són aquells que s'han format a partir d'un altre dialecte ja existent.
Exemples:
Català Occidental
- Constitutius: Lleida, Fraga (Maduixa), Moixó (ocell)
- Consecutius: València, Gros (Gras), Huit (vuit, 8)
Català Oriental
- Constitutius: Rosselló, Pastre (Pastor), Central, Murtra (Murta)
- Consecutius: Balears, Ca (Gos), Colgar (Ajupir-se), Alguerés, Gonella (Falda), Llumí (Misto/Cerilla)