Model Heckscher-Ohlin: Comerç i Factors de Producció

Heckscher-Ohlin. Aquest és un model de llarg termini ja que es permet la mobilitat dels factors entre els sectors. Un país exportarà aquells productes que utilitzen intensivament els factors de producció en què el país és relativament abundant i importarà aquells productes que utilitzin intensivament els factors enquè és relativament escàs.

Ambdós factors poden moure’s lliurement entre sectors. Per tant:– El capital ha de rebre la mateixa renda (R) en ambdós sectors i el treball ha de rebre el mateix salari (W).– En cas contrari contrari, el K i el L es mourien cap al sector que elspagués més.

Suposits: Els factors de producció, L i K, no poden moure’s entre països. La producció final de calçat i ordinadors es pot comerciar lliurement (sense barreres comercials) entre països.Les tecnologies utilitzades a cada sector són idèntiques als dos països. Aquest supòsit difereix del model Ricardià

Les preferències dels consumidors són iguals als dos països, i les preferències per ordinadors i calçat no varien amb el nivell de renda. És a dir, un país pobre comprarà menys calçat i ordinadors, però en lamateixa proporció que un país ric (si els preus són iguals).

Autarquia: El nostre país és abundant en capital.La producció d’ordinadors és intensiva en capital.En autarquia el preu relatiu dels ordinadors és inferior al nostre país.És a dir, la població estrangera està disposada a sacrificar més calçat per aconseguir un ordinador més.

ELC Comerç El nostre país exporta ordinadors —el producte que utilitza capital(el nostre factor abundant) intensivament.L’estranger exporta calçat —el producte que utilitza el treball (elseu factor abundant) intensivament.Teorema de Heckscher-Ohlin:Amb dos béns i dos factors de producció, cada país exportarà el bé que utilitza intensivament el factor de producció abundant iimportarà l’altre bé.

Leontief: països industrialitzats tenen una oferta més abundant de mà d'obra bastant formada o força de treball qualificada (en la qual s'ha realitzat una elevada inversió de capital) que d'altres tipus amb menys formació.

Efectes al salari i renda: 1. Determinar el salari relatiu d’equilibri i 2. Veure com canvia aquest com a conseqüència del comerç .La suma de les quantitats de treball i capital utilitzades a cada sector és igual a la dotació total de treball i capital de l’economia. La demanda relativa és una mitjana ponderada de la ràtio L/K de cada sector i se situa entre ambdues ràtios. El salari relatiu(relatiu a la renda del capital) es determina per la
intersecció entre loferta i la demanda relatives de treball.

Ratio salari renda: Recordar que PO/PC augmenta al nostre país. La producció d’ordinadors augmenta i la de calçat disminueix. Part del treball i el capital es desplaça del sector del calçat al dels ordinadors. Veiem que com a conseqüència del canvi en el preu relatiu dels ordinadors, la ràtio salari-renda en el nostre país disminueix.Però la ratio treball-capital augmenta en ambdós sectors.

Salari i renda real: Com que la ràtio treball-capital augmenta en ambdós sectors, el producte marginal del capital augmenta. Recordar que la renda del capital a cada sector és: Sector del calçat: RC = PC*PMKC  Sector dels ordinadors:

Canvi renda real: R/PCmesura la quantitat de calçat que es pot comprar amb la renda del capital. R/PO mesura la quantitat d’ordinadors que es poden comprar amb la renda del capital. Com que PMKC i PMKO augmenten, R/PO i R/PC també ho fan. Els propietaris del capital guanyen quan el preu relatiu dels ordinadors augmenta.Recordar que els ordinadors són intensius en capital. Resultat general: Un augment en el preu relatiu d’un bé beneficiarà al factor de producció utilitzat intensivament en la producció d’aquest bé.

Canvi en el salari real La ràtio treball/capital augmenta en ambdós sectors.– En aquest cas, per la llei de rendiments decreixents tenim que el producte marginal del treball ha de disminuir en ambdós sectors –hi ha més treballadors treballant amb el mateix capital.– El salari és igual a:W = PC*PMLC i W = PO*PMLO . Els treballadors surten perdent per l’augment..Recordar que el treball és el factor utilitzat intensivament en la producció de calçat (el qual pateix una reducció de preu relatiu).

El Teorema de Stolper-Samuelson: En el llarg termini, quan tots els factors de producció són mòbils, un augment en el preu relatiu d’un bé augmentarà la renda real del factor utilitzat intensivament en la producció d’aquest bé mentre que disminuirà la renda real de l’altre factor. És a dir, en el model Heckscher-Ohlin el comerç beneficia al factor abundant en un país i perjudica al factor escàs.

Resum: – Un augment en PO i cap canvi en PCΔW/W < 0=""><>ΔPO/PO <>ΔR/R El salari real cau i la renda real augmenta

– Una caiguda en PO i cap canvi en PCΔR/R <>ΔPO/PO < 0=""><>ΔW/W. La renda real cau i el salari real augmenta

– Un augment en PC i cap canvi en PO ΔR/R < 0=""><>ΔPC/PC <>ΔW/W. La renda real cau i el salari real augmenta

 Les equacions que relacionen el canvi en el preu dels productes amb el canvi en el preu dels factors s’anomenen “efecte magnificador”.

– Mostren com canvis en el preu tenen un efecte magnificador sobre les rendes dels factors. Aquest fet explica perquè alguns grups estan en contra del LC i altres a favor.

Béns i factors: Si la participació en la dotació mundial d’un factor és superior/inferior a la seva participació de renda mundial, direm que el país és abundant/escàs en aquest factor. Així, cal ajustar altres factors (terra per a conreus, científics deR+D, etc.) segons la seva productivitat per a obtenir les dotacions efectives de factors.