Models de Reconeixement Lingüístic i Amenaces a la Diversitat Idiomàtica
Models de Reconeixement Lingüístic Estatal
Reconeixement Institucional d'una Sola Llengua
La Constitució de l'Estat tan sols reconeix l'oficialitat de la llengua del grup dominant. Les altres llengües no estan regulades jurídicament.
Sense política de protecció de minories
L'Estat defensa i proporciona una sola llengua en tots els àmbits (França, Grècia i Turquia).
Amb política de protecció de minories
Tot i que l'Estat es declari monolingüe i reguli l'oficialitat d'una sola llengua, pot articular mesures per protegir les llengües minoritàries. Aquestes es basen en el dret internacional de protecció de minories, regulades en disposicions internacionals (per exemple, Dinamarca amb la minoria alemanya; Itàlia amb les minories francesa i alemanya). També hi ha casos com Anglaterra i Holanda, basats en acords propis.
Reconeixement Institucional de Diverses Llengües
La Constitució reconeix l'oficialitat de diverses llengües. Es basa en la igualtat jurídica, on les llengües parlades a l'Estat gaudeixen d'un mateix estatus jurídic. Aquest es pot basar en dos models:
Principi de Territorialitat
La llengua oficial depèn del territori. Exemples: Suïssa (amb 3 cantons: italià, francès i alemany) i Bèlgica.
Principi de Personalitat
Reconeixement oficial de dues o més llengües. L'Estat assegura l'ús en tots els òrgans de l'administració i l'ensenyament. En aquest tipus prevalen els drets individuals; l'individu tria la llengua, no el territori. Exemples: Finlàndia, Irlanda i Luxemburg.
Amenaces a la Supervivència de les Llengües
Per Dissolució
La llengua dominant es va introduint en la llengua dominada. La llengua pròpia i dominada va perdent la cohesió interna i la diferenciació externa. Perd la riquesa pròpia de la genuïnitat, va esdevenint dialecte de la llengua més forta. El cas del gallec: ha esdevingut ja actualment en alguna de les seves realitzacions una mena de dialecte espanyol, la qual cosa és acceptada per molts gallecs. És evident que no és aquest el cas del català, però no oblidem que la dissolució és una amenaça greu.
Per Fragmentació
Paral·lel al procés de dissolució que es va produir quan una llengua deixa de complir alguna de les seves funcions, hi ha el procés de desintegració territorial per una banda i de la fragmentació per l'altra. Si el territori és dividit políticament, s'afegeix a la manca d'autocentrament l'aplicació de polítiques lingüístiques diverses i sovint contràries a la unitat de la llengua. Manquen instruments comunicatius comuns que facilitin l'ús d'un estàndard capaç d'aplegar les diferents varietats de la llengua.