Models de Transició Demogràfica i Migracions: Anàlisi i Causes

Fases de la Transició Demogràfica

Fase I (Estacionària Alta)

• Els nivells de natalitat i mortalitat són elevats i estan sotmesos a fluctuacions importants en poc temps.
• La mortalitat catastròfica (deguda a èpoques de fam, epidèmies de pesta i guerres) i la mortalitat infantil tenen una gran importància.
• TN>40% TM>40%

Fase II (Primera Expansió)

• La natalitat és elevada i es produeix una disminució progressiva de la mortalitat gràcies a la introducció de millores en la dieta.
• Com a conseqüència, hi ha un augment considerable de la població.
• TN>35% TM>15%

Fase III (Expansió Tardana)

• La natalitat disminueix i la mortalitat s’estabilitza.
• L’augment de població comença a minvar.
• TN>20% TM<15%

Fase IV (Estacionària Baixa)

• La natalitat i la mortalitat són baixes, i el creixement de la població és mínim o nul.
• TN>20% TM<15%

La Teoria de la Segona Transició Demogràfica

La segona transició demogràfica descriu els canvis en el tipus de família:

• Increment de la solteria.
• Retard del matrimoni.
• Retard a l’hora de tenir el primer fill.
• Expansió de les unitats per mutu acord.
• Expansió dels naixements fora del matrimoni.
• Diversificació de les modalitats d’estructuració familiar.

Les Migracions

Les migracions són el desplaçament de població dins d’una mateixa regió o país o bé entre països, de vegades al llarg de grans distàncies i en grups nombrosos. Poden ser classificades segons diferents criteris:

Classificació de les Migracions

• Segons les fronteres polítiques: internes o externes.
• Segons la durada temporal: temporals, cícliques o definitives.
• Segons la legislació: legals o il·legals.

Factors que Influeixen en les Migracions

Factors Físics

• Impulsen l’emigració: desastres naturals.
• Incentiven la immigració: clima favorable.

Factors Econòmics

• Impulsen l’emigració: manca de feina, males condicions de vida, mal repartiment de la terra i manca d’atenció sanitària.
• Incentiven la immigració: oferta de treball i bones condicions de vida.

Factors Polítics i Socials

• Impulsen l’emigració: persecució política, manca de llibertat, fam, discriminació i guerra o conflictes armats.
• Incentiven la immigració: llibertat d’expressió, educació i estudis, atenció sanitària, seguretat i lligams culturals.

Conseqüències de les Migracions

Les conseqüències varien segons el lloc d’origen i el de destinació:

Per al lloc de sortida dels emigrants

• Positives: disminució de la pressió demogràfica, recepció de transferències econòmiques i disminució de l’atur.
• Negatives: envelliment de la població, pèrdua de població activa i fuga de cervells.

Per al lloc d’arribada dels immigrants

• Positives: rejoveniment de la població, arribada de persones formades amb estudis, augment del consum intern i augment de mà d’obra.
• Negatives: pèrdua d’identitat cultural, conflictes ètnics o xenofòbia i baixada de salaris.

La Immigració a Catalunya

Aquesta aportació immigratòria no ha arribat de manera continuada, sinó que ho ha fet en diferents etapes al llarg del temps en funció dels cicles econòmics expansius.

Etapes Migratòries a Catalunya

• Una primera onada immigratòria important es va produir entre 1920 i 1930, amb l’arribada de mig milió de persones procedents sobretot d’Aragó, el País Valencià i Múrcia. Aquesta immigració va fer que la població catalana passés de dos milions d’habitants a tres.
• Un segon corrent immigratori destacat es va registrar entre 1950 i 1975. Va arribar prop d’un milió i mig de persones procedents de la zona meridional de la península Ibèrica, amb una important aportació andalusa, tot i que també hi hagué força immigració extremenya i gallega. Va fer que la població catalana passés de tres milions d’habitants a sis.
• Finalment, entre 1998 i 2010 es va produir un altre corrent immigratori, format per persones procedents de diverses parts del món, especialment el Marroc, l’Amèrica Llatina i l’Europa de l’Est. Va fer que la població arribés als set milions i mig d’habitants.

Catalunya podria tenir en el període 2011-2020 un creixement migratori negatiu a causa de la tornada d’una part d’aquesta immigració als seus països d’origen o bé pel seu trasllat a altres comunitats autònomes d’Espanya.

La Immigració a Espanya

La distribució de la població espanyola en l’actualitat és conseqüència de dos processos de moviment de població importants en el temps:

• Un canvi a llarg termini, constant des de fa més de tres-cents anys, que va provocar el despoblament de l’interior peninsular i l’increment de la població a les zones litorals i prelitorals.
• Un canvi a curt termini, molt intens entre 1960 i 1975, que va comportar grans moviments de poblacions dins de l’Estat espanyol com a conseqüència del desenvolupament econòmic.

Al contrari del que havia passat durant bona part dels segles XIX i XX, des de finals del segle XX Espanya ha esdevingut un territori receptor d’immigrants. Les causes són:

Causes de la Immigració a Espanya

• Internes: creixement econòmic, demanda de mà d’obra i creixement vegetatiu baix.
• Externes: fàcil accés a la península Ibèrica de població provinent de països del nord d’Àfrica amb excedents de mà d’obra, crisis econòmiques de diversos països sud-americans, facilitat d’integració lingüística pel fet de compartir la llengua castellana amb països sud-americans, entrada a la UE de països de l’Europa oriental poc desenvolupats i amb excedents de mà d’obra i establiment de la residència definitiva d’antics turistes de l’Europa occidental pel cost més baix de la vida a Espanya.

Immigració a la UE

La tercera part de les migracions internacionals té el continent europeu com a destinació, especialment els països més rics de la Unió Europea. El 6,5% dels habitants de la UE són nascuts fora i un 3% viuen en un estat de la UE diferent d’on han nascut.

Característiques de la Immigració a la UE

• Són majoritàriament de l’Europa oriental, Turquia, el Magreb i l’Amèrica del Sud. Dos terços dels immigrants procedeixen de països extracomunitaris i la tercera part restant, d’altres països comunitaris, especialment de l’Europa de l’Est, com ara Romania, Polònia i Bulgària.
• No es reparteixen uniformement per tot el territori de la UE, sinó que solen instal·lar-se en països amb un desenvolupament elevat, com ara Alemanya, el Regne Unit i França. Principals receptors de població immigrant: Espanya, Itàlia, el Regne Unit, Irlanda i França.
• Acostumen a establir-se en països que tenen alguna afinitat cultural amb els seus llocs d’origen a causa d’antics processos colonitzadors, per exemple, dels sud-americans amb Espanya.