El Modernisme Català: Etapes, Corrents i Autors
Corrents ideològics del Modernisme
Regeneracionisme: Demana un canvi social i polític per "regenerar" la societat, i pretén provocar-lo a través de l'art. Jaume Brossa en fou un gran defensor.
Esteticisme: Fonamenta la transformació de la societat a través de l'art des d'un punt de vista estètic, entès en un sentit ampli: arts plàstiques, literatura i música, amb Santiago Rusiñol com a màxim representant.
Evolució del Modernisme català
L'evolució del modernisme català viu dues etapes diferenciades:
- 1890-1900: Etapa combativa. Els modernistes divulguen les seves idees en quatre revistes: L'Avenç, Catalònia, Pèl & Ploma i Els Quatre Gats.
- 1900-1911: Etapa més literària, menys ideològica i més esteticista. La burgesia assimila l'estètica modernista. Joventut n'és la revista més representativa.
El teatre modernista
Teatre simbolista
Sorgit a França, reacciona contra el realisme i pretén suggestionar a través de la paraula. Baudelaire, Verlaine i Mallarmé en foren els seus representants. Rusiñol escriu L'alegria que passa (1891) i El jardí abandonat (1900) sota aquesta influència.
Teatre de denúncia
Planteja com l'individu s'enfronta a una societat gregària i inculta. Va influir en part del teatre català i tracta temes com les guerres colonials.
Teatre humorístic i costumista
L'auca del senyor Esteve (1907), primer novel·la i després obra de teatre, planteja la relació de l'artista amb la societat burgesa a través del seu protagonista.
Figures destacades: Víctor Català
Víctor Català: El seu pseudònim masculí té l'origen en l'escàndol que va provocar amb l'escriptura del monòleg La infanticida (1898). Des de llavors, va firmar la resta de la seva obra amb aquest pseudònim.
Corrents estètics i literaris
- Simbolisme: Nascut a França, reacciona contra el realisme i es basa en la suggestió i en una tendència cap a tot allò que era vaporós, imaginari i, fins i tot, espiritual, sovint a partir de la revolta individual.
- Decadentisme: Exagera aspectes del simbolisme; buscava la transformació de la realitat a través de l'art i la bellesa.
- Prerafaelitisme: Retorn al món de la natura i el misticisme, inspirat en el Renaixement italià.
- Parnassianisme: S'oposa a l'excés de subjectivitat i d'emoció del Romanticisme; rebutja la inspiració i defensa la perfecció tècnica. Els temes que tracta són històrics.
- Vitalisme: Dona un paper central a la vida humana individual i defensa la regeneració de la societat.
L'Escola Mallorquina
El gust pel classicisme, l'assimilació de la tradició popular, la idealització del paisatge mallorquí, l'arrel cristiana i una ideologia conservadora en són les seves característiques principals.