El Modernisme: Etapes, Característiques i Influències
Objectius del Modernisme
El Modernisme busca representar les oposicions següents: tradició contra progrés i passat contra present. La literatura s'ha d'adaptar a l'època a la qual pertany. Com que la societat està endarrerida, vol donar un pas endavant per canviar-la. Vol trencar amb els models de la Renaixença i els Jocs Florals, però no són partidaris del tema, ni de la llengua, ni del paper dels poetes. També vol normalitzar la llengua catalana a través de les lleis ortogràfiques de 1913 que va inventar Pompeu Fabra. Un modernista ha de modernitzar la cultura amb el trencament de la tradició, ha d'europeïtzar la societat i la cultura, i ha de renovar les estructures polítiques i socials.
Primera Etapa del Modernisme
Va ser l'etapa més combativa del moviment, perquè van utilitzar influències europees. L'Avenç era la plataforma dels joves intel·lectuals com Maragall i Pompeu. Es va introduir l'obra d'Ibsen i Nietzsche.
Actituds Modernistes
Regeneracionisme
Catalunya està en decadència. Hi ha una societat "malalta". L'artista és qui diagnostica la malaltia. La cultura i l'art han de tenir una funció social. Nietzsche i Ibsen van tenir un paper molt important. L'intel·lectual estava considerat un ésser superior que havia de guiar la societat.
Esteticisme
Revista L'Avenç. Modernització de la cultura i la literatura (no política i social). Renovació només de l'art. Art per l'art. L'artista es dedica a la bellesa.
La Bohèmia
La bohèmia era una forma de viure, vestir-se i comportar-se dels artistes de l'època.
Bohèmia Daurada
Entrevistes a fills de famílies burgeses i amb negocis. Provinents de la ciutat.
Bohèmia Negra
Provinents de comarques. Inadaptats al medi urbà. Malviure. Misèria, malalties, problemes mentals i suïcidis.
Festes Modernistes: Els regeneracionistes i els esteticistes celebraven les "Festes Modernistes". En total en són tres. Concebudes per donar a conèixer les novetats del moment i rebutjar l'art del passat. Se celebraven a Sitges.
Segona Etapa del Modernisme
Acceptació de l'art i la literatura modernista per part de la burgesia catalana. "Triomf" del Modernisme cultural, literari i estètic. Es van moderar les postures radicals i agressives, perquè la burgesia creu en el canvi després del desastre del 98. Les publicacions destacades van ser Joventut i El Poble Català.
Característiques de la Literatura Modernista
- Recerca de "l'art total".
- Reproducció de les tensions entre l'artista incomprès i la societat burgesa.
- Sinceritat i verisme (l'autor reprodueix el seu estat d'ànim a partir dels diversos personatges).
- Defensa de la llengua modernista, sense normalitzar, però depurada de barbarismes i vulgarismes.
Prosa Modernista
Costumista
Estètica del quadre de costums, però no el contingut. Es desintegra la novel·la en un seguit d'escenes o narracions independents. Exemple: L'Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.
Decadentista
No reflecteix una realitat objectiva sinó una realitat "interoculta". No descriu el món físic sinó els efectes que produeix. Exemple: Josafat de Prudenci Bertrana.
Novel·la Rural
Adopta les tècniques de descripció i anàlisi del Naturalisme i la influència que el medi exerceix sobre els personatges contra els quals lluita el protagonista.
- Predomini de la narració vers el diàleg.
- Característiques: quant a la llengua i l'estil, trobem un llenguatge que respon a una intenció estilística. Visió tràgica del món rural. Simbolisme. I una forta càrrega eròtica.