Monestirs Cistercencs a Catalunya: Poblet i Santes Creus

Característiques Generals de l'Arquitectura Cistercenca

L'arquitectura cistercenca es distingeix per la seva austeritat i funcionalitat, reflectint els principis de l'orde. A continuació, es detallen les seves característiques principals:

• L'arquitectura com a màxima representació artística.
• L'església com a edifici principal del conjunt monàstic.
• Fortes influències de l'arquitectura romana i paleocristiana.
• Ús predominant de la pedra i rebuig de la fusta en la construcció.
• Tendència a la monumentalitat i a les grans dimensions.
• Poca llum a l'interior, amb finestres petites i atrompetades.
• Murs gruixuts i robustos, que aporten solidesa a les estructures.
• Arquitectes sovint anònims, prioritzant l'obra col·lectiva.

Monestir de Santa Maria de Poblet: Patrimoni de la Humanitat

Ubicació i Reconeixement

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet es troba al municipi de Vimbodí i Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà. Va ser proclamat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1991. Està protegit per imponents muralles i la seva església principal mira cap a llevant, seguint la tradició litúrgica.

Arquitectura i Austeritat

Aquest monestir cistercenc rep aproximadament 110.000 visitants cada any i es caracteritza per la seva austeritat ornamental, un tret distintiu de l'Orde del Cister. Des del claustre, es pot observar el cimbori. L'arquitectura presenta arcs romànics i els capitells estan decorats amb figures geomètriques, evitant la profusió decorativa.

Vida Monàstica i Història

Actualment, hi resideixen 33 monjos. L'Orde del Cister es basava principalment en l'agricultura per al seu sosteniment. Els monjos vesteixen de blanc com a símbol de pobresa i puresa. Al lateral del claustre s'hi troba la cuina, i el claustre era també el lloc d'enterrament per a monjos i abats. El refetor, o menjador, tenia les parets pintades, i la sala capitular era el lloc de reunió dels monjos.

Els monjos van abandonar el monestir el 1835 a causa de la desamortització de Mendizábal. Posteriorment, el monestir va ser restaurat amb l'arribada de quatre monjos italians. Antigament, dormien tots junts en una mateixa sala. L'orgue actual és de l'any 2012, i el retaule principal és d'estil renaixentista.

Tombes Reials de Poblet

Les tombes alçades dins del monestir marcaven la superioritat dels enterrats. Entre les tombes reials més destacades hi ha:

• Ferran d'Antequera
• Pere el Cerimoniós
• Jaume I el Conqueridor (sota de cadascun d'ells, hi ha les seves esposes, excepte Jaume I, que va tenir diverses dones i no totes hi són).

És curiós observar que les figures masculines tenen lleons als peus, mentre que les femenines tenen gossos. Alfons el Magnànim i Martí l'Humà estan enterrats en sepulcres separats.

Monestir de Santes Creus: Un Tresor Cistercenc a l'Alt Camp

Fundació i Ubicació

El Reial Monestir de Santes Creus està situat al municipi d'Aiguamúrcia, a la comarca de l'Alt Camp. La seva construcció es va iniciar l'any 1168, i va acollir monjos cistercencs fins al 1835, any en què també va ser afectat per la desamortització de Mendizábal.

Claustre i Simbolisme

Darrere de la porta principal es troba el claustre, amb capitells que presenten formes figuratives i fantàstiques, a diferència de l'austeritat de Poblet. Al claustre hi ha tombes de nobles que desitjaven ser enterrats allà per assegurar-se un ràpid accés al cel.

Sota del templet del claustre hi ha la font, amb capitells de motius vegetals i arcs de mig punt. La copa de la font és de marbre. Destaca el capitell de l'Home Verd, símbol del naixement de la naturalesa.

Vida Quotidiana i Arquitectura

Els monjos de Santes Creus seguien una dieta estricta: no menjaven llegums per evitar flatulències ni carns per reprimir els instints carnals. El parlador era el lloc de trobada i comunicació. Dormien junts en una sala comuna i vestits, seguint les regles de l'orde.

A la sala capitular hi ha enterrats sis abats i un bisbe, amb quatre columnes que recorden formes de palmera. L'arquitectura del monestir està pensada per aprofitar al màxim la llum natural i la ventilació. Avui dia, ja no hi resideixen monjos.

Elements Artístics i Tombes

La nau central no presenta decoració, mantenint l'estil cistercenc. Els vitralls cistercencs originals del segle XII són de colors clars i figures geomètriques, mentre que els altres són del segle XIV. L'oració més matinera era la de Les Matines.

La tomba de Jaume II té l'eix trencat, un detall simbòlic. La rosassa, dedicada a Déu, i les tres finestres, simbolitzant la Santíssima Trinitat, són elements destacats. Hi ha enterrat Pere el Gran, la tomba del qual es va obrir recentment confirmant la seva presència; per poder-lo introduir, van haver de tallar-li els peus. Al costat, hi ha una tomba més senzilla de Roger de Llúria.