Monuments de l'Antiga Roma: Coliseu, Aqüeducte, August, Trajà i Panteó
El Coliseu romà
Destinació: espectacles cruents (lluites de gladiadors, feres i naumaquèries).
Materials: formigó, maons i pedra (calcària i tova).
Planta el·líptica i de grans dimensions, amb una alçada de 50 m.
Exterior
Consta de quatre pisos amb superposició d'ordres: el primer amb semicolumnes tosques, el segon amb semicolumnes jòniques, el tercer amb semicolumnes corínties i el quart amb pilastres corínties (de lleugera forma diferent). Presenta galeries amb arcs de mig punt i un semi-espai intermedi. A l'últim pis hi ha forats per a fixar els pals del velarium.
Alteracions posteriors: voltes, columnes i estatues.
Interior
La cavea té tres pisos comunicats, coberts per voltes inclinades de canó i d'arestes. La fossa conté una sèrie de corredors i dependències subterrànies necessàries per al desenvolupament dels espectacles.
Història
Construït per l'emperador Flavi i completat pel seu successor. L'edifici va quedar destruït parcialment; durant l'Edat Mitjana es va fortificar, i al segle XIII es va convertir en una pedrera. Avui se'n conserva un conjunt important.
L'Aqüeducte
Construcció: obra romana de gran importància, amb una longitud de més de 700 m. Servia per transportar aigua des de fonts llunyanes fins a la ciutat, mitjançant un canal (specus) que recorria diversos quilòmetres.
Materials: granit, col·locat sense morter entre les pedres.
Estructura
El monument presenta diferents seccions i direccions segons el desnivell del terreny. El primer tram és d'arcada senzilla i el segon d'arcada doble. La part inferior s'adapta al desnivell amb arcs superposats, i els pilars són de menor gruix que els de la base.
Al remat de la construcció es troba el canal conductor de l'aigua. A la zona elevada hi ha dos nínxols amb imatges religioses (Sant Esteve i la Verge de Fuencisla), fruit d'una restauració posterior.
August
Estàtua de l'emperador August en glòria i com a general victoriós. Va ser esculpida en marbre, i probablement és una còpia d'un original en bronze. Va ser escollida pel seu valor decoratiu per a la vila de Prima Porta.
Característiques
- Postura: braç alçat com a senyal d'autoritat, guiat per un tro.
- Composició: equilibrada, serena i d'equilibri propi.
- Estil: combina el realisme amb l'idealització pròpia del dirigent.
- Simbologia: recurs a la divinitat, amb la relació amb Eros (als peus), i la figura descalça.
El relleu de la cuirassa representa triomfs militars i la propaganda de l'imperi.
La Columna de Trajà
Finalitat: commemorar Trajà i engrandir el poder imperial (propaganda). Les cendres de l'emperador i l'escultura van ser col·locades al remat del conjunt, dins el Fòrum que va manar edificar aquest emperador.
Dimensions: 39,80 m d'alçada i 4 m de diàmetre.
Material i tècnica: relleu en marbre, tallat amb cisell.
Narrativa
La columna narra dues campanyes victorioses de Trajà a la Dàcia, al llarg de 200 m de fust, amb una distribució helicoidal que es llegeix de baix a dalt. La primera campanya ocupa la part inferior i la segona la superior.
El realisme és gairebé fotogràfic i molt minuciós, com un reportatge de guerra. Descriu batalles, personatges i armes, amb graus de relleu i profunditat que generen sensació d'espai. Hi ha un efecte pictòric gràcies a la diferenciació de plans i una abundant ornamentació.
És la primera columna commemorativa romana i simbolitza el poder màxim: des d'on es dominava el món.
El Panteó
Reconstrucció: el Panteó actual es va construir sobre el primer temple d'Agripa; no és l'edifici original, sinó una reconstrucció posterior, bàsicament de formigó, maons i pedra.
Planta i façana
Planta circular precedida per un pòrtic corinti. L'entrada actual es troba a la part davantera. El pòrtic té una primera filera de vuit columnes (octàstil) i una altra de vuit columnes agrupades en blocs de quatre. L'alçat del pòrtic presenta columnes corínties i un frontó amb un relleu d'àguila.
Es conserven parcialment els revestiments de marbre i el bronze daurat del teulat.
Cos i cúpula
El cos és un tambor cilíndric de tres pisos sobre una cúpula hemisfèrica. Els murs del tambor són molt gruixuts (uns 6 m d'aplec) i l'estructura es compon de tres anells superposats. Els arcs de mig punt descarreguen en arcs de descàrrega i contraforts.
Interior
Entre els pilars hi ha set nínxols rectangulars i circulars alternats. L'adreçament constructiu i el conjunt ornamental (columnes, pilastres i cornises) són de gran riquesa.
La cúpula té una estructura en anells, nervis i casetons quadrats, cada cop més lleugera cap a dalt. Està feta de formigó amb àrids volcànics. A la part superior hi ha un òcul de 9 m de diàmetre, protegit per làmines d'alabastre que il·luminen l'interior de forma zenital. El sòl és de marbre de colors.
Funció: religiosa, dedicat als déus.