La moral del senyor i la moral de l'esclau segons Nietzsche
La idea principal de Nietzsche
L'autor afirma en aquest text que l'home noble, aquell que ha assumit els valors propis de la moral del senyor, ja té per si mateix i de manera autosuficient el concepte i la realitat del que és "bo"; a partir d'aquí, doncs, també coneix el que és "dolent". En la moral de l'esclau i del ressentiment, en canvi, la idea del que és "bo" ve imposada per una suposada metafísica i, en conseqüència, mancada per uns valors "antivida". Per tant, tot home virtuós i noble és titllat de "pervers".
"Home noble":
És aquell que ha assumit els valors de la moral aristocràtica-guerrera del senyor (vitalisme, força innocent...)
"Ressentiment":
És l'odi i la frustració propis de la moral de l'esclau fruit dels valors decadents que els hi han estat imposats.
Nietzsche i la moralitat
Nietzsche afirma que aquell que la moralitat del ressentiment anomena "home pervers" és l'home noble mateix degut a la transmutació dels valors que tingué lloc arran de l'aparició de la filosofia tradicional i de la religió judeocristiana.
La moral del senyor i de l'esclau
Durant la Grècia clàssica, predominava la moral del senyor, és a dir, l'home noble. Estava constituïda per uns valors basats en el vitalisme, la creació, la superació... En definitiva, hi predominava l'esperit dionisíac sobre l'apol·lini o, si més no, hi convivien, ambdós amb una certa equitat.
Aquests valors, però, es trenquen amb l'aparició de la filosofia socràtica i platònica. La concepció d'una metafísica, el menyspreu pel coneixement sensible i la interpretació d'un dualisme antropològic on l'ànima és superior al cos comportarà el rebuig per la vida física i pels plaers que la regeixen.
Aquesta transmutació de valors i la creació de la moral de l'esclau es confirmaran amb l'aparició de la religió judeocristiana, on els valors esdevindran decadents i predominaran el ressentiment, el sentiment de culpa, la resignació...
Per això Nietzsche proposa i afirma que "Déu ha mort". Aquests valors decadents s'han evidenciat com a miserables i cal, per tant, assumir la mort de Déu.
A partir d'aquí, tenim dues opcions: la de l'últim home, que viu immers en un etern nihilisme, o arribar al "superhome", és a dir, adoptar la creació de nous valors i retornar la moral del senyor.
La voluntat de poder serà l'element fonamental que ens conduirà cap a aquest estadi superior. Aquest poder, però, no ha de ser entès com a una imposició, sinó com a creació i interès que, de tan evidents, es manifesten amb majestuositat.