La Moral Provisional de René Descartes: Fonaments i Màximes
La Moral Provisional de René Descartes
En realitzar la seva anàlisi dels fonaments del pensament, el pensador racionalista René Descartes es va veure conduït a posar en dubte tot el seu coneixement per poder deixar de banda tots els seus prejudicis. No obstant això, per poder guiar-se provisionalment a través de la vida d'una manera ètica, va posar en pràctica un codi de conducta al qual ell denomina moral provisional.
El Racional de la Moderació i el Just Mitjà
La moral provisional de Descartes posa en joc una sèrie de màximes orientades a guiar la conducta de les persones en relació al que s'estableix socialment de manera moderada. La conducta moderada no és una novetat del filòsof francès, sinó que, al contrari, el just mitjà és un caràcter que prenen els antics filòsofs grecs de manera tradicional per a la seva ètica.
No obstant això, Descartes no adopta aquesta posició perquè la moderació sigui un bé en si mateix, sinó que, prenent aquesta postura com a provisional mentre posa en dubte tot coneixement existent, li és molt més senzill mantenir-se lluny de l'error. Si la seva posició es manté en el medi és perquè, en acabar la seva fonamentació filosòfica, espera trobar un camí ètic correcte.
La posició moderada, que es troba al mig, sempre s'allunya menys de les dues posicions més radicals, situades als dos extrems. En pretendre arribar a una ètica positivament eficaç i veritable, Descartes prefereix mantenir-se en el mitjà per no errar massa si descobreix que la conducta correcta se situa en un extrem que podria no haver estat l'elegit al principi.
Les Tres Màximes de la Moral Provisional
Les màximes que estableix la moral provisional de Descartes postulen el següent:
- Obediència i Moderació: És convenient obeir les lleis, costums i hàbits del país on es viu, així com conservar la tradició religiosa i tenir en compte els camins més moderats en tots els sentits de la conducta.
- Fermesa en l'Acció: S'ha de ser ferm i tenir decisió en els actes, i seguir també fermament les opinions més dubtoses com si fossin veritables.
- Control dels Desitjos: És preferible canviar sempre els nostres propis desitjos abans que l'ordre del món, ja que res està a les nostres mans tant com els nostres pensaments.
Conclusió: El Cultiu de la Raó
Per concloure, Descartes planteja que és molt important cultivar les qualitats de la raó, així com aprendre coneixent nous costums i la pluralitat d'opinions, i intentar arribar a un coneixement veritable i cert a partir de l'aplicació del seu mètode.