Morfologia Urbana: Ciutats, Agents Socials i Sòl Urbà

Morfologia Urbana

Metròpoli

Aglomeració urbana formada per la gran ciutat central i altres localitats més petites de la rodalia.

Ciutat Difusa

Morfologia urbana, existent als països capitalistes avançats, resultat d'un ús extensiu del territori i un ús intensiu de la ciutat central de la regió metropolitana.

Agents Socials Urbans

Totes aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen, d'una manera o d'una altra, en la creació i la producció d'espai urbà.

Sòl Urbanitzable

Aquest podrà ser objecte de transformació en les formes establertes a la legislació urbanística.

El Valor del Sòl Urbà

El sòl urbà té una utilitat, una funció concreta, i pel fet que té valor de canvi és perquè es pot comprar i vendre. El sòl té una limitació: no es pot produir nou sòl urbà, perquè la superfície d'un territori està delimitada, si no és que un pla urbanístic qualifiqui com a urbanitzables uns terrenys que estan qualificats com agrícoles. Una altra limitació és que no es pot transportar (no es pot traslladar el sòl de la perifèria, on és abundant i no està edificat, al centre de la ciutat, que és l'indret on n'hi ha més demanda).

Plànol Ortogonal

El plànol ortogonal, o en quadrícula, respon a una planificació de la ciutat en la qual els carrers es tallen perpendicularment en angle recte i els edificis (cases) formen illes quadrades o rectangulars. La forma reticular facilita la parcel·lació dels terrenys (han de ser plans) i traçar uns carrers amples, airejats i assolellats. També afavoreix el desplaçament pels eixos verticals i horitzontals, però complica els trajectes transversals, essent necessari obrir vies en diagonal.

Va ser molt utilitzat durant el segle XIX quan moltes ciutats van haver d’acollir un elevat creixement de població (èxode rural degut a la industrialització) que va obligar a enderrocar les muralles i a urbanitzar eixamples a les planes que circumdaven les ciutats per acollir la burgesia i classe mitjana. Per exemple, l'Eixample de Barcelona és dels més coneguts d’Espanya, i el seu autor, Ildefons Cerdà, havia fet estudis sobre les necessitats i expectatives de la ciutat; el resultat fou un plànol molt rigorós i precís. Altres ciutats: Lleó, Màlaga, Alacant.

Antigament fou utilitzat per grecs i romans i també en ciutats colonials fundades per espanyols a Amèrica. Al segle XX, es va utilitzar en alguns barris perifèrics nous, com ara els polígons d’habitatges promoguts per facilitar vivenda a les persones amb menys recursos econòmics.

La Ciutat Industrial

Segle XIX

En la ciutat industrial del segle XIX, la fàbrica configura la ciutat industrial. Es produïa l’èxode rural cap a les ciutats en cerca de treball. Amb la divisió provincial (1833), les capitals de província concentraren les funcions de tipus politicoadministratiu, que van donar feina a moltes persones directa i indirectament. L’expansió i la segregació es va dur a terme amb l’enderrocament de muralles i el desenvolupament de transports que van permetre planificar el creixement de la ciutat, com els eixamples (burgesia) i els barris aïllats (proletariat), les dues classes aïllades socialment i espacialment.

Segle XX

Les ciutats van continuar la seva expansió ininterrompuda deguda a la immigració i l’augment de la natalitat. La densificació dels centres urbans (ciutats velles i eixamples) i el creixement anàrquic de la perifèria van comportar un creixement descontrolat. Es va produir l'aparició i creixement de les àrees metropolitanes (una ciutat central o metròpoli i un conjunt de ciutats de grandària diversa situades al seu voltant i que en reben la seva influència). Per exemple, l'àrea metropolitana de Barcelona i les conurbacions. Barris amb especialització, funció de ciutats dormitori, polígons industrials i zones comercials d’oci.

El Centre de la Ciutat

• Acostuma a coincidir amb el barri històric i amb els primers eixamples.
• Referent simbòlic per als habitants i per als visitants.
• Als carrers principals trobem funcions terciàries i de serveis.
• Bona accessibilitat (convergència de mitjans de transport).
• Gran intensitat de circulació – fluxos de mobilitat.
• Gran pressió per...