La mort de Déu en Nietzsche: El camí cap al superhome
La mort de Déu
La mort de Déu significa per Nietzsche una crítica radical de la religió, de la moral i de la metafísica. És l'alliberament d'una càrrega que pesa sobre l'home: la idea del més enllà, de la transcendència objectiva. Nietzsche arriba a la conclusió que és la idea de Déu la que no permet a l'home desenvolupar-se com a home, arribar al superhome. Déu és el gran obstacle per arribar a la realització humana: el superhome. Per això pensa que, perquè visqui l'home, ha de morir Déu.
La mort de Déu significa que s'han esfondrat els principis que mantenien la tradició, la cultura i la història d'Occident. Totes aquestes fonamentades en aquesta idea de Déu. La mort de Déu ha estat provocada per:
- El Renaixement: l'antropocentrisme (l'home com a centre de tot).
- El Racionalisme: la raó com a fonament de tot (Descartes).
- La Il·lustració: el poder del poble, no de Déu.
- El Positivisme: el triomf de la ciència.
En el pensament derivat d'aquests moviments culturals no hi ha lloc per a Déu; aquest no té espai en la cultura moderna. Aquesta és la idea que recull Nietzsche. A la fi ha arribat el moment que la cultura occidental s'ha alliberat de Déu. Havia estat el principi del qual va sorgir la cultura occidental i l'home ha estat capaç de destruir-lo. Aquesta destrucció significa la inversió de valors necessària perquè pugui néixer el superhome.
Hem d'entendre clarament quina és la crítica que fa Nietzsche de la religió. En el fons no està criticant el Déu que se'ns descriu a la Bíblia, sinó la justificació platònica i idealista d'aquest Déu i de la religió. Del que està en contra és de la teologia cristiana, que pretén justificar aquesta idea posant en ridícul tot contingut autènticament religiós. La figura de Jesucrist és respectada; els seus atacs van contra les formes històriques i culturals que ha adoptat el cristianisme.
Amb la mort de Déu l'home s'allibera a ell mateix, eliminant allò que no l'havia deixat realitzar-se com a home. Així comença la vertadera història de l'home. En aquesta, l'home, alliberat de tota mitologia i superstició, pot ésser el director del seu propi destí i arribar, a la fi, a ésser home.