Moviment Obrer al Segle XIX: Orígens, Lluites i Ideologies

1. Moviment Obrer

Durant el segle XIX, els governs i parlaments van ignorar la pèssima situació dels obrers, i els mateixos treballadors van reivindicar les primeres mesures per aturar les injustícies provocades pel capitalisme industrial.

1.1 D'artesans a proletaris

Després d'implantar-se la llibertat de producció, els antics artesans van perdre tots els privilegis, i els propietaris eren els que fixaven les condicions de producció i contractació laboral. Els treballadors de les noves manufactures eren pagesos que havien emigrat i població urbana (artesans...). Van transformar-se en proletaris que necessitaven feina i eren contractats pel propietari per complir la jornada laboral a canvi d'un salari. Els assalariats van formar la nova classe obrera que va acabar de formar-se amb l'era de la fàbrica.

1.2 Primers conflictes i ludisme

Surgeixen associacions de treballadors (artesans), però van acabar prohibint-se a França i Anglaterra.

Es van desenvolupar moviments radicals que volien reformes democràtiques i reclamaven drets i llibertats.

Els obrers es queixen per les condicions i incendien més de 60 telers: ho van associar al dirigent Capità Ned Ludd i van utilitzar el seu nom per signar cartes d'amenaça. El ludisme es va escampar per totes les regions industrials d'Anglaterra i el continent europeu.

1.3 Socialisme utòpic

Socialisme: moviment polític i social que recull tota la societat i vol que progressi, no es mira només l'individu.

Primer socialista utòpic: Charles Fourier. Vol construir falansteris (activitats programades i variades) amb beneficis pel capital, pel talent, pel treball i per participar.

1.4 Naixement del sindicalisme

Amb l'experiència de la lluita i l'ajuda de les idees del socialisme utòpic, els obrers senten la necessitat de crear organitzacions independents dels grups burgesos: constitueixen agrupacions estables de treballadors. Les primeres van ser les societats de socors mutu, formades per antics artesans, que eren societats de residència i ajudaven als treballadors per malaltia o atur.

Es va crear l'Associació Nacional per a la Protecció Infantil el 1830, formada per associacions de construcció, tèxtils, metal·lúrgia i mineres. Va fracassar i va obrir-se un període de discussions que van portar a la formació del Great Trade Union (va agrupar la majoria de sindicats, va impulsar accions reivindicatives i va encoratjar la creació de cooperatives de producció).

1.5 Cartisme

A Gran Bretanya, per primera vegada, el moviment obrer s'organitza a l'entorn d'un projecte polític: el cartisme, en el qual van tenir un paper important els obrers de la GTU.

1.6 L'any 1848

L'any 1848 el protagonisme obrer troba a la revolució de París un punt d'inflexió pel futur del moviment obrer. Treballadors francesos i burgesia liberal lluiten contra forces conservadores i tenen participació important en la caiguda de la monarquia i en la implantació de la Segona República Francesa. Van topar-se amb la burgesia i van fracassar, i van haver de plantejar-se si una república burgesa podia assumir els interessos dels treballadors o si calia una alternativa obrera autònoma. S'obren les portes als nous plantejaments doctrinals i s'acaba amb l'actuació interclassista.

2. Grans Corrents Ideològics de l'Obrerisme

Les dues sorgeixen de l'herència de l'utopisme i del radicalisme polític i de l'experiència de les lluites obreres.

2.1 Marxisme

Karl Marx: Primer pensament socialista utòpic i va elaborar una teoria per canviar la societat: el socialisme científic. Diu que els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de maneres diferents, però es tracta de transformar-lo. Diu que la història és una successió de lluita de classes.

2.2 Anarquisme

Propostes que responen al pensament individual dels seus ideòlegs. Critiquen la societat capitalista i proposen un altre model basat en l'absència d'autoritat. Va configurar-se un ideal llibertari que proposava l'anarquia com a model de societat assentada en la llibertat individual, la solidaritat social, la crítica a la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l'oposició a tota mena d'organització jeràrquica, a la religió, a la política i a l'Estat.

Primera Internacional

Representa la victòria del proletariat. Enemic: burgesia, església i noblesa. Va crear-se a Londres per part de delegats d'associacions obreres angleses i franceses, i emigrants polítics italians i alemanys. Tenia un consell general dirigit per Marx i es va organitzar en seccions nacionals.