Moviment Obrer, Marxisme i Anarquisme: Ideologies i Transició Demogràfica
Moviment Obrer i Noves Ideologies
Les necessitats dels assalariats per defensar els seus drets van impulsar el moviment obrer. Primer s'organitza en associacions, després en sindicats o, en alguns casos, partits polítics. Apareixen noves ideologies: el socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme, que critiquen els greuges econòmics del capitalisme i aposten per propostes socials igualitàries.
L'Anarquisme: Idees i Organització
L'Anarquisme (representat per Bakunin) proposa:
- La revolució espontània.
- La destrucció de l'Estat.
- Una federació de federacions (no coactives).
Va tenir una gran extensió a Espanya. Rebutgen el govern (no entren en eleccions) i estan en contra de l'Estat. S'agrupen en sindicats (anarcosindicalistes) o en associacions. Defensen la màxima llibertat de l'individu i el col·lectiu. Proposen l'evolució de la societat mitjançant una vaga general revolucionària. Rebutgen la propietat privada i donen importància a l'educació.
La CNT (Confederació Nacional del Treball), fundada el 1910, va ser un sindicat molt important a Catalunya. Els seus membres eren anarcosindicalistes (amb tendències anarcocol·lectivistes).
El Marxisme: Socialisme Científic
El Marxisme (o socialisme científic), desenvolupat per Karl Marx i Friedrich Engels, es basa en el concepte de Materialisme Històric, que defensa que l'economia és la base de l'organització de la societat.
El 1848 van publicar el Manifest Comunista. Aquell mateix any hi va haver revolucions a nivell europeu.
El Marxisme proposa que el partit és l'organitzador de la classe obrera. Proposa la conquesta de l'Estat mitjançant la dictadura del proletariat; aquest, amb el temps, es dissoldrà i hi haurà una direcció lenta i centralitzada.
La UGT (Unió General de Treballadors), fundada el 1888, estava relacionada amb el PSOE.
Interacció i Divisions Ideològiques
L'AIT (Associació Internacional de Treballadors), fundada el 1864, va ser un espai de debat on hi va haver una baralla entre Bakunin i Marx, que va portar a la dissolució de l'AIT.
En la Segona Internacional només hi van haver marxistes. El 1914 es dissol per l'inici de la Primera Guerra Mundial. Les diferents faccions es barallen entre elles i se separen en:
- Radicals (comunistes, que funcionaran amb els partits comunistes).
- Democràtics (representats pel PSOE).
La Transició Demogràfica a Espanya
La transició demogràfica es caracteritza per un descens de la taxa de mortalitat entre el 1877 i el 1930. Això va ser a causa de millores en l'alimentació i en les infraestructures urbanes higienicosanitàries.
Hi va haver una reducció de morts deguda a la menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a millors serveis de neteja i clavegueram, al control de la potabilitat de l'aigua i a la higiene dels aliments.
La mortalitat infantil disminueix i, per tant, l'esperança mitjana de vida en néixer augmenta entre el 1900 i el 1930. La població espanyola creix de manera considerable.
A partir de la segona dècada del segle XX, hi ha un descens de la natalitat com a conseqüència d'uns nivells més alts d'urbanització i racionalitat en la planificació familiar. Això es tradueix en una davallada notable de la mortalitat i un descens més lleuger de la natalitat.
Els habitants de Catalunya van augmentar per una onada migratòria.