Moviments Literaris Catalans: Avantguarda, Postguerra i Autors Clau

L'Avantguardisme

Introducció: Els moviments de l'avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que van sorgir al primer terç del segle XX, sobretot a França i Itàlia.

Moviments d'Avantguarda

Cubisme, dadaisme, expressionisme, futurisme i surrealisme. Tenen en comú:

• El desig de ruptura amb la tradició artística anterior, és a dir, volien començar de zero.
• L'afany d'experimentar.

París serà la capital de l'avantguarda.

El Cubisme (1907)

Va néixer el 1907 a França. El cubisme literari s’inicia el 1913 pel francès J. Apollinaire. En poesia, va crear el cal·ligrama (tipus de composició poètica el text de la qual forma un dibuix que té a veure amb el tema del poema). El cal·ligrama suposa la revolució en el camp de la poesia; el poeta s’allibera de la rima, la mètrica i l’estrofisme. El cal·ligrama combina la literatura amb el dibuix.

Futurisme (1909)

Va començar a Itàlia per Tommaso Marinetti. En el terreny literari proposava:

• Eliminar la puntuació.
• Suprimir adjectius, adverbis, preposicions, conjuncions per tal de donar dinamisme i espacialitat.
• Ús diferenciat de majúscules i minúscules.
• Suprimir la flexió verbal, substituïda per l'ús de l'infinitiu.
• Utilització dels signes propis de l'àlgebra.
• Deixar “les paraules en llibertat”: trencar els versos en esglaons i separar les paraules en diferents espais en blanc.
• Ús de diferents cossos de lletra.
• Inauguren dos temes nous: fascinació per la velocitat i culte a la màquina.

El futurisme va ser un moviment molt present en la primera etapa de Salvat Papasseit.

Surrealisme (1924)

Va sorgir a França, el seu principal ideòleg André Breton. Va ser un moviment influenciat per la psicoanàlisi de Sigmund Freud. Intentava acceptar el món dels somnis i del subconscient. El món dels somnis era més real que la realitat exterior. Els surrealistes practicaven l'escriptura automàtica: mètode de composició que suprimeix el control de la raó en l'acte d'escriure. Això permet que el subconscient es manifesti plenament. Com a conseqüència, les obres surrealistes descriuen imatges il·lògiques pròpies dels somnis: metamorfosis, al·lucinacions.

La Vanguardia Catalana: Joan Salvat Papasseit

Obra poètica avantguardista de Joan Salvat Papasseit: Poemes en ondes hertzianes, L'irradiador del Port i les Gavines. També s'esmenten El poema de les roses dels llavis (de J.V. Foix) i Dol (de Salvat Papasseit). Poemes en prosa: Gertrudis i KRTU.

La Postguerra: L'Exili

Després de 3 anys de Guerra Civil, el 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entren victorioses a Barcelona. Dies abans, hi havia hagut una massiva fugida cap a la frontera francesa. S’exiliaven del país per por a les represàlies del nou règim militar. En aquest grup de fugitius hi havia artistes i escriptors catalans que havien estat compromesos amb la República. Un cop a França, alguns van ser acollits per organismes públics o privats, però la majoria van anar a parar a camps de concentració improvisats, a les platges de la Catalunya Nord. Al cap d'un temps, França va deixar de ser un país segur, ja que s'estava acostant la Segona Guerra Mundial. Molts escriptors van fugir de França a Amèrica del Sud. D'aquí van anar cap a Mèxic, la República Dominicana i Xile. Aquí van entrar en contacte amb els cercles artístics d'aquests països, van dedicar-se a editar llibres i a publicar revistes culturals en català:

• Revista de Catalunya
• La Nostra Revista
• Quaderns de l’exili
• Lletres
• La Nova Revista
• Pont Blau

Hi va haver altres escriptors, com Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, que eren d'ideologia (de dretes), van sortir en temps de la República i van tornar quan es va acabar la Guerra Civil.

Josep Pla va començar a escriure en castellà un cop arribat a Catalunya. Altres escriptors es van quedar a Catalunya, com Vicenç Foix i Salvador Espriu, que estaven abocats a l'«exili interior» (no podien publicar en català i es reunien en cases particulars i tot d'amagat).

L'exili va afectar tant a escriptors ja consagrats (Carles Riba, Pompeu Fabra, Joan Oliver) com als que començaven (Mercè Rodoreda, Joan Sales, Pere Calders).

Narrativa de la Postguerra

Incorporació de noves tècniques i continguts: Algunes de les tècniques ja havien triomfat a Europa i Amèrica durant la primera meitat del segle XX. Cal destacar la introducció a la literatura catalana de la novel·la psicològica, el realisme màgic, la novel·la negra i la novel·la de ciència-ficció.

Novel·la Psicològica

Té com a objectiu l'anàlisi profunda de la personalitat i la seva vida interior. Per aquest motiu, els escriptors recorren a la tècnica anomenada monòleg interior, és a dir, els personatges expliquen d'una manera que els lectors entren en contacte directe amb els pensaments i les contradiccions dels personatges. Cal destacar dos escriptors que van impulsar aquesta tècnica:

• Mercè Rodoreda. OBRES: Aloma, La plaça del Diamant, Mirall trencat.
• Llorenç Villalonga. OBRES: Bearn o La sala de les nines, Mort de dama.

Realisme Màgic

Es planteja narrar una realitat plena d'elements màgics o fantasiosos, la qual cosa provoca situacions insòlites i efectes sorprenents. La tècnica consisteix a presentar com a fets normals de la vida quotidiana una sèrie d'esdeveniments extraordinaris o rars. El principal impulsor d'aquesta tècnica literària és Pere Calders. OBRES: Crònica de la veritat oculta (1955), Invasió subtil i altres contes (1978).

Novel·la de Ciència-ficció

Presenta uns personatges i un argument ambientats en un món extraordinari que es caracteritza per l'existència d'elements que la ciència i la tècnica poden fer possibles en un futur. Si bé hi ha narracions de ciència-ficció que representen un món paradisíac, ideal, moltes altres descriuen les catàstrofes que provoquen els avenços tècnics en mans de persones malvades. Aquest gènere va sorgir a la segona meitat del segle XIX amb Jules Verne. OBRES: Viatge al centre de la Terra. Després de la Segona Guerra Mundial, aquest gènere va ser molt popular.

Novel·la Negra

Presenta uns personatges immersos en un món violent i corrupte. Aquest gènere, que deriva de la novel·la policíaca, sol tenir com a protagonista un antiheroi, és a dir, un personatge que està a la frontera del bé i del mal, està fora de la llei. Com a les novel·les d'intriga, la tècnica narrativa es basa a mantenir el lector en suspens fins al final de la novel·la. Cal destacar Manuel de Pedrolo amb la novel·la Joc brut. Manuel de Pedrolo va traduir un gran nombre d'autors nord-americans com Dashiell Hammett i Raymond Chandler.

Josep Pla

Vida

Va néixer a Palafrugell l'any 1897. Els seus pares eren propietaris rurals benestants. Poc més de 16 anys, va anar a estudiar Dret a Barcelona. Tot i així, els seus interessos eren la literatura i el periodisme. Va treballar com a periodista, professió que li va donar prestigi i renom. També va treballar com a corresponsal. Va treballar als diaris com La Publicitat i La Veu de Catalunya. Va morir al Baix Empordà el 1981.

Obra

(Una lluita contra l'oblit: 30.000 pàgines de memòries). L'obra completa de Josep Pla es pot entendre com unes llargues memòries personals, en què l'autor observava, analitzava i explicava de manera personal el món que li va tocar viure. L'objectiu de l'obra literària va ser deixar constància de les coses per tal que es mantinguin vives per sempre a la memòria de la gent. Però Pla no ens presenta la realitat de manera objectiva i neutra, no és realista. Valora sempre la realitat segons els seus gustos, les seves idees, la seva sensibilitat. Per tant, descripció i opinió són els dos elements fonamentals.

Diversitat Temàtica

La temàtica de la seva obra és diversa. Escriu sobre els paisatges de l'Empordà, sobre ell mateix, sobre la gent del seu temps i els presenta com a conjunt en els seus costums i la seva personalitat, però també individus singulars, únics i irrepetibles. També sobre política i escriptura.

La Precisió i el Matís

Josep Pla va esdevenir un mestre en l'ús dels adjectius i els comparatius. Pla defensava una escriptura entenedora. Ell volia que l'entenguessin en un llenguatge clar i senzill, propi de la parla viva i espontània.

Unitat i Diversitat de l'Obra de J. Pla

És una crònica del seu temps, però va utilitzar diversos gèneres, des de dietaris (llibre on s'expliquen observacions, etc.). El dietari que va escriure ell es va dir Quadern gris. També va escriure novel·les com El carrer estret, articles d'opinió com Els pagesos, biografies i retrats de persones il·lustres de la vida cultural catalana, com Homenots (60 retrats d'homes il·lustres que van destacar a la vida cultural i política del seu temps).

Josep Maria de Sagarra

Vida

Va néixer a Barcelona el 1894 en el si d'una família de la noblesa rural que s'havia instal·lat a Barcelona. Va estudiar Dret. Anys després, va decidir que volia dedicar-se a la literatura. A part d'obres de teatre, va escriure poesia (Cançons de rem i de vela), novel·la (Vida privada), llibres de viatges (La ruta blava) i l'autobiografia (Memòries). En esclatar la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se a França i va continuar escrivint en català. També va ser traductor de les obres de Shakespeare i de la Divina Comèdia (Dante). Va morir a Barcelona el 1981.

Teatre

De 1929 a 1935, Sagarra va aconseguir ser l'escriptor més popular de Catalunya. Va tenir molt d'èxit. Les claus del seu èxit es poden definir en:

• Els personatges eren d'arrel popular (amos, criats).
• Ambients rurals o mariners.
• Presenta conflictes sentimentals tractats amb una certa dosi d'humor.
• Un final feliç, amb penediment i perdó.
• Diàleg poètic: el seu teatre és sovint escrit en vers, ple d'imatges i molt sonor.

Després de la Guerra Civil, va voler innovar i no va tenir èxit. Josep Pla va criticar el seu teatre com a teatre anacrònic. Va escriure més de 50 obres de teatre. De les que van tenir èxit, destaquen: L'hostal de la Glòria (1931), El cafè de la Marina (1933), La ferida lluminosa (1954).

Pronominalització del CD

Determinats s'introdueixen per: el, la, els, les, aquest, aquesta, aquests, aquestes, el meu, la meva... SUBSTITUEIXEN el, la, els, les.

Indefinits: Introdueixen un, una, uns, unes, un numeral o algun, alguna... SUBSTITUEIXEN EN.

Neutre: Introdueix això, allò. SUBSTITUEIX HO.

Pronominalització del CI

Singular: se substitueix per LI.

Plural: se substitueix per ELS.

Substitució Pronominal del CD i CI

En la combinació del CD determinat (el, la, els, les) + CI singular (LI), el pronom feble LI es transforma en HI i l'ordre de la col·locació dels pronoms s'altera: CI + CD > CD + CI.