Moviments Literaris del Segle XX: Modernisme a Postguerra

Modernisme

El Pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera (1883)

Noucentisme

Una reacció classicitzant al Modernisme. Defensen un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme, és a dir, un retorn a les normes que ja havien regit moviments com el Renaixement o la Il·lustració.

El Noucentisme va suposar la traducció en termes estètics de la pujada al poder de la burgesia catalana.

La Mancomunitat de Catalunya va saber crear: Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya o Escola de Bibliotecàries. A més, la celebració del Primer Congrés de la Llengua Catalana que va impulsar la normalització ortogràfica i gramatical, a càrrec de Pompeu Fabra.

En l’any 1923 va acabar perquè ho van prohibir. Primo de Rivera va fer una dictadura. L’any 1931 es van fer eleccions i es va crear la Segona República.

Avantguardes

Moviments d’Avantguarda (Pioners)

Les avantguardes pretenien començar de nou, elogiaven la joventut i la novetat i volien escandalitzar el públic mitjà. (L'abstracte neix aquí.)

Es manifestaven en Arts Plàstiques, literatura i en música. (període anomenat d'entreguerres.)

Principals Moviments Avantguardistes:

• Cubisme: (origina a França, 1907). Pintors: Picasso, Georges Braque i Juan Gris. Introducció del Collage. Literatura: Guillaume Apollinaire crea els cal·ligrames.
• Futurisme: (Itàlia, 1909, per Marinetti) Elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general. El Feixisme recupera les seves idees.
• Dadaisme: Moviment més radical. Fomenta la provocació constant, la falta de lògica i el gust per l’abolició de totes les convencions. Suposa una actitud de destrucció de l’art i la cultura.
• Surrealisme: (París, 1924) Ideòleg: André Breton. Propugnava l’alliberament del subconscient o l’explotació del món dels somnis. Psicòleg/Filòsof: Sigmund Freud. Pintors: Miró i Dalí. Poesia/Escriptor: J. V. Foix.
• Expressionisme: (Alemanya a començaments de segle) Reflectia l’angoixa del moment a través de l’exageració. (Sàtira Política). Els Nazis el consideraren un art degenerat.

Bèlgica: Josep Carner, Llunyania (1952)

Noucentisme -> Civilització/Ordre/Mesura/Narcisme.

Totes les característiques busquen ordre i civilització. Reflecteix una ciutat ideal, es busca la perfecció.

És quan dormo que hi veig clar -> J.V. Foix (1953)

Representa/Manifest del Surrealisme.

És curt i pel vocabulari sembla de gent petita (perquè tracta del sexe, etc).

Tot l’enyor de demà -> Joan Salvat-Papasseit (1921)

Avantguarda en la forma de l’estructura menys en el que transmet, sentiments, etc. Contingut intimista.

No accentua el patetisme perquè és un poeta vitalista, té ganes de viure feliç sempre.

Descriu la vida quotidiana del barri on viu.

La Postguerra

Exilis:

• Exili Interior: Et quedes en el teu país, però dissimules com ets per algun problema. (guardes els teus sentiments).
• Exili Exterior: Et vas a un altre país per problemes.

El Meu Poble i Jo -> Espriu (1968)

Poesia reivindicativa. (Estava prohibit parlar català, ells parlaven català) (Aprenien a patir) (Tenien/esperaven esperança que tot canviés).

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983)

De petita el seu avi en el pati de la seva casa li contava històries (per això en totes les obres d’ella hi surt un pati, no és per casualitat). Als 20 anys es casa amb el seu oncle de 34 anys, i tenen un fill. Trauma de la seva vida. Als 30 anys escriu 4 novel·les que rebutjaria. Guerra -> treballa al comissariat de propaganda de la generalitat com a correctora de català. 1939 Exilia a França, on té una relació amb Armand Obiols (Joan Prat era el seu pseudònim) parella per sempre. Després van a París, fugint de la invasió d'Alemanya. Als 40 anys es dedica a la poesia i la pintura. Als 50 anys es trasllada a Ginebra, on la seva parella feia de traductor a les Nacions Unides i ella escriu obres que serien importants i conegudes. 1972 (la parella ja ha mort) Ella torna a Catalunya, a Romanyà de la Selva, on continua escrivint, convertida en una autora de prestigi i mor el 1983.

Tècniques Literàries:

• Flash-Back: Record del passat.
• Monòleg Interior: Pensament de l'autor de manera desordenada.
• Prosa Poètica: Prosa que utilitza mètodes poètics.

Gelat Rosa -> Mercè Rodoreda (1958)

Assaig de càntic en el temple -> Salvador Espriu (1954)

Està cansat i es vol anar a un lloc millor, però es queda en el seu país i es fa un exili interior perquè volia lluitar a la seva terra perquè l'estima encara que sigui lletja i estigui en problemes. Relacionat amb l’època del franquisme.

Cambra de la Tardor -> Gabriel Ferrater (1960)

Dos amants que estan en una habitació. Està morint la passió que hi ha entre ells, s’acaba tot. En l’última trobada, no senten vida. S’acaba la relació, però encara l’estima. Diu que encara és guapa, fabulosa, bella. Acaben bé.