MPOC: Guia Completa d'Epidemiologia, Causes, Símptomes i Diagnòstic

Epidemiologia de la MPOC

La prevalença de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) en la franja d'edat de 40 a 70 anys és del 9%, amb oscil·lacions importants. Aquesta prevalença és major en les zones urbanes i industrials i menor en la resta. Com a exemple, en aquesta mateixa franja d'edat, la prevalença a Barcelona és del 18% i a Càceres del 5%.

La MPOC afecta 1 de cada 5 fumadors o exfumadors entre els 60 i els 70 anys. Si han fumat durant més de 30 anys, la prevalença s'eleva al 40%. La patologia segueix un curs lent i poc aparent, el que provoca que puguin existir entre el 50% i el 70% de casos no diagnosticats ni tractats.

Bronquitis Crònica (MPOC Tipus B)

Es defineix com una tos, amb o sense expectoració, que persisteix durant més de 3 mesos en dos anys consecutius.

Enfisema (MPOC Tipus A)

Consisteix en un augment anormal, permanent i irreversible dels espais alveolars distals al bronquíol terminal amb destrucció de les parets alveolars. Encara que se'l classifica entre els problemes de ventilació, veiem doncs que també constitueix un problema de difusió de gasos.

Fisiopatologia de la MPOC

El mecanisme d'obstrucció en la MPOC és un «atrapament aeri», és a dir, un problema per espirar. En la bronquitis crònica, el factor que hi contribueix més és la presència constant de moc i en l'enfisema sol ser a causa de la pèrdua de textura dels bronquíols, que durant la sobrepressió fisiològica de l'espiració es col·lapsen i impedeixen l'expulsió de l'aire.

Cal notar la conseqüència de l'última consideració: com més ràpid i amb més pressió s'espira, menys volum espiratori s'aconsegueix exhalar. Això implicarà una educació respiratòria a aquests pacients quan presentin dispnea intensa.

Etiologia de la MPOC

El tabac és, sens dubte, el factor que més influeix en la presentació i evolució d'aquesta malaltia.

Hi ha un problema gènic, que consisteix en el dèficit d'un enzim protector de la mucosa del tracte respiratori contra els enzims proteolítics dels macròfags: la alfa-1-antitripsina, que provoca l'aparició de MPOC en grups familiars i en pacients joves.

Altres factors de risc inclouen:

• Al·lèrgies
• Contaminació ambiental
• Pol·lució

Signes i Símptomes de la MPOC

Els pacients amb MPOC solen presentar tos amb expectoració transparent, tret del cas freqüent d'infeccions afegides (reaguditzacions) en què canvia de color.

A partir de valors del FEV1 menors del 65%, solen presentar des d'una discreta dispnea fins a tiratge important. L'espiració és prolongada. A la percussió presenten hiperressonància (per atrapament aeri). Sovint es poden sentir sibilacions.

Segons la intensitat de l'afecció es pot presentar cianosi i, si es donen problemes en el cor dret derivats de l'augment de la resistència vascular en els capil·lars pulmonars (vegeu cor pulmonale), es poden observar:

• Edemes mal·leolars
• Hepatomegàlia
• Ingurgitació jugular
• Raneres humides

Classificació de la MPOC segons el FEV1:

• Moderada: FEV1 65-80%
• Mitjana: FEV1 45-65%
• Forta: FEV1 30-40%
• Molt forta: FEV1 <30%

Flapping tremor (Asterixi): En la MPOC avançada es pot donar una insuficiència respiratòria global, per tant, amb acumulació de CO₂ en sang, fins a poder arribar al coma hipercàpnic. En aquestes condicions es produeix l'asterixi, que consisteix en el fet que, quan el pacient col·loca els braços en extensió i les mans en dorsiflexió, es produeixen fallides intermitents de to en els músculs extensors dels dits, que donen aquest aspecte d'aleteig o flapping tremor.

És molt comú que aquests pacients presentin ansietat, temor i depressió.

Diagnòstic de la MPOC

El diagnòstic de la malaltia es basa en diversos pilars:

• Història clínica: inclou signes i símptomes, història tabàquica i ambient laboral.
• Radiologia de la zona pulmonar: pot donar dades complementàries, com una disminució de la densitat del parènquima pulmonar.
• Anatomopatologia d'una biòpsia de teixit pulmonar: ja que en l'enfisema es produeixen alteracions morfològiques importants.
• Espirometria forçada: tant el diagnòstic de problemes obstructius com l'avaluació terapèutica es recolzen en aquesta prova.