Museu Guggenheim de Bilbao: Anàlisi i Interpretació

Frank O. Gehry

1991-1997

Estil:

Deconstructivista

Materials:

Pedra calcària, vidre i titani

Sistema constructiu:

Amb CATIA, que és el nom del programa informàtic que permet fabricar qualsevol forma en l’arquitectura.

ANÀLISI FORMAL

Elements de suport: no existeix cap superfície plana. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al final es va assolir trobar a Andalusia) igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto.

Espais interiors:

L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 metres d'altura, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. Fa 11.000 m2, distribuïts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l'exterior, en les que sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada a la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de lluernes.

Exterior:

L'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència al museu -relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra. L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, hi ha una visió global de l’edifici

Estil:

Encara que construït amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories deconstructivistes de finals dels anys vuitanta del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma. La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitzés un programa de simulació per ordinador, capaç de calcular les estructures necessàries per aguantar l'edifici, l’impacta mediambiental i els costos totals, obrint noves portes a l'arquitectura a partir dels avenços tecnològics.

INTERPRETACIÓ

Funció de l'obra: Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té a tot el món, la seva funció és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. Tot i això el mateix museu és una obra d’art

Contingut i significació de l'edifici

Vistes donis del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull; i seguint el símil marí, els brillants panells de l'exterior recorden a les escames d'un peix.