Naixement i evolució de la sociologia
Naixement de la sociologia
La societat existeix sempre, independentment que hi hagi sociòlegs o no. La sociologia neix al segle XIX amb un plegat de canvis profunds en la societat. Apareix en temps de crisi profunda, i es concebia com una mena de ciència salvadora.
Els orígens i la primera institució són molt diferents a Europa i als EUA. A Europa sorgeix com a intent de donar resposta a tots els canvis. Als EUA, apareix més tard per influències europees, però té característiques pròpies: s'institucionalitzarà molt més ràpid; arribarà molt més d'hora a les universitats. A més, és agafada com una eina que ha d'ajudar a resoldre problemes de la societat.
El procés de socialització
La societat és igual a la primera experiència amb la gent. La biografia és la història de les meves relacions amb la gent, no amb mi mateix; no tinc un coneixement propi, no em conec. Són pautes culturals que s'imposen.
Hi ha tres etapes:
- Assumir l'actitud de l'altre: el nen aprèn a exterioritzar el comportament a través d'imitar el que fan els altres.
- Assumir el rol de l'altre: a través del joc, la criatura assumeix els rols.
Freud anomena la tercera etapa super-ego, que és el policia interior que regula els nostres actes; és el que ens permet conviure amb els altres, reprimeix els impulsos i fa vèncer la raó en els nostres actes.
Objectius:
- El resultat esperat de la sociologia rau a produir una conformitat necessària de les maneres de pensar, actuar i sentir de cadascun dels membres que integren una societat.
- La finalitat del procés d'adaptació és doble:
- L'individu s'adapta i s'integra en la col·lectivitat a la qual pertany.
- Aquesta col·lectivitat es manté i perdura en el temps, tot i que pot anar canviant lleugerament.
Etapes: socialització primària i secundària
Distingim la socialització primària de la secundària perquè la primera és la de la primera infància; els processos d'aprenentatge que es fan posteriorment formen part de la secundària. Per orientar-nos, podríem dir que la primària acaba entorn dels 7 anys.
La primària és més densa, més important, perquè forja la identitat de l'individu, i a més és quan l'individu comença a formar part de la societat. La secundària és menys intensa, menys important i dura tota la vida. L'individu ja forma part de la societat i entra en un subgrup d'aquesta.
Resocialització
Si a l'edat adulta una persona es troba en una situació que li reconfigura la identitat per mitjà de nous aprenentatges amb una intensitat forta, parlaríem de primària. Es pot valorar segons:
- L'edat.
- La intensitat.
Exemples:
- Un peó de construcció andalús es trasllada a viure a Frankfurt.
- L'amnèsia, un accident i quedar paralític.
Desviació social
Objectiu de la socialització:
L'objectiu de la socialització és que l'individu s'acabi integrant en la societat i, això vol dir, complir les normes que la regeixen. Es pot donar el cas que certs individus o grups desenvolupin, en el decurs de la vida, conductes que per elles mateixes representen una violació de les normes socialment establertes.
La desviació és relativa. "La desviació, com la normalitat, és una qüestió de definició social". La condició perquè hi hagi desviació és l'existència de normalitat; quantes més normes, més desviació.
La desviació social, al mateix temps que presenta alarma social, és cohesionadora. Definir el que NO és considerat com a NORMAL ens reafirma en la nostra normalitat.
Qui defineix una acció com a desviada?
La teoria de l'etiquetatge:
- L'important és qui penja les etiquetes de desviats, a qui i per quin motiu.
- Les etiquetes diuen més dels que tenen el poder per penjar-les que no pas del que són etiquetats com a tal.