Narcís Oller i Guimerà: Realisme, Naturalisme i Teatre Català

Característiques i Valoració del Teatre d'Àngel Guimerà

S’ha tendit a interpretar, en excés, l’obra de Guimerà en funció de la biografia de l’autor. Algunes de les característiques del seu teatre que expliquen per què ha esdevingut un clàssic representat amb èxit encara avui dia podrien ser les següents:

• Personatges: Marginats, apassionats, contradictoris, en lluita amb ells mateixos i amb la societat que els rebutja, a cavall entre dues cultures.
• Relacions: Amoroses intenses, complexes i passionals, sovint vistes com a conflictes de poder.
• Ambientacions: Demostren un bon coneixement de la realitat, tant geogràfica com lingüística.
• Llenguatge: Ús d’un llenguatge expressiu que, tot i voler reflectir la realitat, va directe als sentiments.
• Domini Escènic: Gran domini dels recursos escènics, sobretot pel que fa a l’estructura de les obres, a la creació gradual d’interès, a l’ús de monòlegs lírics, elements premonitoris i personatges secundaris per a presentar els principals i els seus conflictes i, sobretot, a la preparació de finals espectaculars.

Aquestes característiques fan les seves obres fàcilment exportables, cosa que explica que es traduïssin a multitud de llengües i que alguna de les seves obres triomfés en els teatres dels Estats Units i d’Europa.

La Narrativa Catalana: Narcís Oller

L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, obra d’Antoni Bofarull, inicià el conreu de la novel·la catalana. Aquest tipus de novel·la s’alternava amb l’anomenada narrativa de costums. Altres novel·les realistes en català, menors respecte de les de Narcís Oller, són L’hereu Noradell de Carles Bosch de la Trinxeria i La Fabricanta de Dolors Monserdà, algunes de les quals no es publicaren fins ben entrat el segle XX.

Apunt Biogràfic de Narcís Oller

Narcís Oller i Moragas va néixer el 1846 a Valls. Orfe de pare, va ser educat pel seu oncle, en un ambient benestant i culte. El 1863 es traslladà a Barcelona, on estudià la carrera de Dret i compartí cambra amb Josep Ycart, amb qui comentava lectures i intercanviava opinions sobre tot el que escrivia.

El 1875, Narcís Oller entrà en contacte amb el nucli literari catalanista format a l’entorn de la revista La Renaixença i, al maig de 1877, assistí a la festa dels Jocs Florals. Va deixar d’escriure en castellà i començà a fer-ho en català. Narcís Oller decidí escriure en català també per raons literàries. Oller no veia altra manera de reflectir fidelment el seu entorn que mitjançant la llengua pròpia del món que descrivia.

Obra: Novel·les i Narrativa Curta

El 1879, Narcís Oller publicà el recull de narracions Croquis del natural, que va ser rebut per la crítica com un canvi dins la narrativa catalana del moment. La seva primera novel·la, La papallona, tracta d’un seductor que acaba penedit quan es mor una de les seves amants que s’havia enamorat d’ell. Aquesta obra representa la incorporació de la novel·lística catalana al model realista i naturalista que predomina a Europa.

Anàlisi de les Novel·les Clau d'Oller

L'Escanyapobres (1884)

A L’escanyapobres, Oller hi retrata l’avarícia de manera esperpèntica a través d’un matrimoni. La novel·la s’acosta al Naturalisme per la descripció científica i objectiva del procés de l’avarícia i per la finalitat moral d’eliminar una conducta contrària al progrés.

La Febre d'Or (1890-1892)

Després de Vilaniu, Oller publica la seva obra més ambiciosa, La febre d’or, que apareix en tres volums entre el 1890 i el 1892. Arrenca amb la febre borsària de 1880-1881, que Oller vol estudiar de prop, i arriba fins a l’Exposició Universal de Barcelona. Dividida en dues parts, “La pujada” i “L’estimbada”, narra l’ascensió social de Gil Foix des de la menestralia fins a l’alta burgesia. La febre d’or és el retrat de tota una època de Barcelona i la seva transformació com a ciutat.

La Bogeria (1899)

La novel·la següent, La bogeria, és l’anàlisi de la influència del medi i de l’herència en la malaltia del protagonista. Temàticament, és la novel·la més naturalista de l’autor. També és naturalista i alhora original l’objectivitat que aconsegueix utilitzant tres punts de vista diferents: el del narrador testimoni, el d’un amic advocat i el d’un metge. Tècnicament trenca amb els procediments naturalistes, ja que fa servir un narrador en primera persona.

Crisi i Evolució: L'Aproximació al Psicologisme

A finals del segle van morir Josep Ycart i Joan Sardà, les dues persones que més l’havien animat a escriure. Aquest fet gairebé li va fer abandonar les lletres. A finals del segle, també coincidint amb l’esgotament del Naturalisme, es va produir a tot Europa una crisi de la novel·la. Oller estava desconcertat i reconegué les seves dificultats d’adaptar-se als canvis estètics. No obstant això, trobà una nova manera de novel·lar, centrant l’interès en els caràcters i aproximant-se al psicologisme.

Pilar Prim (1906)

Així, publicà Pilar Prim. És una obra amarga que desprèn una visió pessimista del món. L’acció se centra en la nova burgesia barcelonina i en un problema jurídic viscut en el seu despatx d’advocat. Oller fa l’estudi psicològic d’una dona que es debat entre seguir el seu desig amorós o cedir a la moral convencional, als interessos de la seva família, als prejudicis socials de l’època i a la competència sentimental de la seva filla.

El monòleg interior d’estil indirecte, les descripcions malenconioses i pictòriques, la relació entre el paisatge i l’estat anímic dels personatges, els fragments de prosa poètica, etc., fan de Pilar Prim una de les seves millors obres.

Retirada i Llegat

Des de Pilar Prim, Narcís Oller inicià un replegament públic coincidint amb l’hegemonia d’un nou moviment, el Noucentisme. Oller se sentia poc valorat i disminuí la seva activitat literària, tot i que encara publicà diverses traduccions, dos llibres de contes i un de teatre. Entre el 1913 i el 1919 redactà les seves Memòries literàries.