Narcís Oller: Realisme, La Febre d'Or i Evolució Literària
Narcís Oller: Mètode i Obres Clau del Realisme Català
...seus coetanis, és a dir, el català. No obstant això, aquest mètode seria degudament adaptat pel seu autor. Segons Oller, l'escriptor havia de tenir prou habilitat per poder captar:
«el gran contingent de poesia que conté de vegades la natura».
Síntesi Estètica: Romanticisme i Realisme
De fet, les obres d'aquesta època sintetitzen els dos corrents estètics, el romanticisme i el realisme, en què es va basar la formació d'Oller.
Obres de Dualitat Simbòlica (Barcelona vs. Món Rural)
Aquesta dualitat simbòlica (urbana i rural) es mantindria en altres ficcions de l'època:
- La papallona (1882) s'ambienta a la Barcelona coetània i el seu protagonista és un estudiant.
- Vilaniu (1885), en canvi, retrata una vila rural. En aquesta novel·la l'argument gira al voltant d'una població xafardera i envejosa, que viu d'esquena al discurs progressista.
També es manifesta en les novel·les curtes, centrades en l'*estudi* de dues passions:
- La bufetada (1884) [La bofetada]: la ira.
- L'escanyapobres (1884) [El usurer]: l'avarícia.
Així mateix, es reflecteix en els reculls de contes:
- Notes de color (1884)
- De tots colors (1888) [De todos los colores]
La Gran Novel·la Social: La Febre d'Or (1890-1892)
Entre 1890 i 1892, Oller va publicar la seva novel·la més ambiciosa, La febre d'or, inspirada en la febre borsària del període 1880-1882. L'obra es divideix en dues parts:
- La pujada [La subida]
- L'estimbada [La caída]
La ficció es planteja com un gran fris social i urbà amb unes relacions marcades per la causalitat.
El Gir Post-1892 i la Influència Simbolista
Després de 1892, Oller va publicar poc, només narrativa curta: Figura i paisatge (1897), i algunes traduccions. Amb la mort de Yxart, el 1895, l'autor es va sentir desorientat i va considerar que la seva literatura ja no encaixava amb la de l'època. A finals del segle XIX, la literatura catalana va començar a rebre la influència dels simbolistes.
El 1899 va redactar la novel·la curta La bogeria, on va qüestionar el mètode realista que havia utilitzat fins aleshores.
L'Exploració Psicològica a Pilar Prim (1906)
Set anys després, finalment, va aconseguir publicar una novel·la que havia començat a escriure a finals dels 90: Pilar Prim (1906). En aquesta obra, Oller es va esforçar a introduir les tècniques psicologistes.
Paral·lelament, va entrar en contacte amb els modernistes i va fer amistat amb Víctor Català —a qui dedicaria les Memòries literàries (1962), redactades entre 1913 i 1918—, Raimon Casellas i Santiago Rusiñol.